OLIVA HISTÒRICA: d’agost 2021

En la segona edició de la Iniciación a la historia de Oliva, llibre de capçalera de tots els qui estimem la història de la nostra ciutat, s’hi va incloure una addenda signada per l’antic arqueòleg municipal Salvador Climent Mañó. Ací, el funcionari contava que durant la construcció de l’autopista al seu pas pel nostre terme —en parlem de principis de la dècada dels anys huitanta— va poder observar restes arqueològiques a la partida de la Calçada. En un moment donat, l'atzar feu que es topara amb un descobriment força interessat. Vegem-ho amb paraules del mateix Salvador Climent:

Precisamente en el cerro que quedará aislado al rodearle la variante de salida de la Autopista, encontré en sus laderas buena cantidad de cerámica romana e ibérica. En la cima se halla lo que podría haber sido un santuario ibérico. Una construcción circular de unos diez metros de diámetro y la cantidad de piedras esparcidas a su alrededor, hablan de su cultura. Aunque en fecha reciente, entre 1950-60, este círculo ha sido consolidado y aprovechado como lugar de esparcimiento de los propietarios del lugar, todavía puede verse, sobre tres hiladas, la típica construcción ibérica.

Les muntanyetes de la Foia
(Institut Cartogràfic Valencià, 2008)

La cultura ibera és el vestigi dels pobles indígenes que van habitar l'orient de la península Ibèrica entre els segles VI i I aC, abans de la romanització. Cal dir que la partida de la Calçada limita per l'oest amb el terme de la Font d’en Carròs, i la carena de les muntanyetes de la Foia actua de línia divisòria entre els dos termes municipals. Si fem memòria, recordarem el monticle de què parla Climent. Es tracta d’un molló d’uns 47 metres d’alçària que, com bé diu, ha quedat aïllat per la carretera en forma d’anell que l’envolta, i que serveix d'eixida cap a Oliva als vehicles que circulen per l’autovia.

Gràcies a la publicació d’antigues imatges aèries dels vols fotogramètrics, podem contemplar la construcció circular que descriu Climent. De la fototeca de l’Institut Cartogràfic Valencià hem obtingut tres imatges que seguidament us mostrem. En les dues primeres, datades en 1945 i 1956, s’observa amb claredat la dita construcció i, fins i tot, el caminal que serpenteja cap al cim. La tercera imatge és una ortofoto recent de 2020. En aquesta podem apreciar com s’ha aforestat el tossalet amb un dens arbratge que ens impedeix contemplar des del cel la vella estructura bastida sobre restes iberes. Segur que la pròxima vegada que circuleu prop del monticle no us passarà desapercebut, i tot pel descobriment casual que un dia feu un eficient funcionari dit Salvador Climent Mañó.