Allà per l’any 2013, l’aleshores regidor Vicent Canet em va proposar mamprendre un estudi sobre les fonts naturals del terme d'Oliva. Respecte de les fonts, jo coneixia els articles de l’exalcalde Salvador Cardona, publicats en una revista local l'any 1968, i també d’un llibre escrit pels pegolins Joaquim Sastre i Vicent Morera que tractava de les fonts de la Safor. A banda d’això, poca cosa més es coneixia del patrimoni fontinal.
Com que l’encàrrec em semblava força interessant, aviat vaig contactar amb l’amic Fran Atiénzar, doctor en Biologia i gran amant de la natura, a fi que col·laborara en el projecte i s’ocupara del seu vessant científic. Després de dos anys de treball de camp, sortia a la llum el llibre Les fonts d’Oliva. Iniciació a l’estudi del patrimoni etnològic. Tanmateix, Atiénzar i jo ens havíem reunit prèviament amb l’alcalde i el regidor per a presentar-los el treball i, alhora, advertir-los de les mancances detectades en les visites als naixements i brolladors.
Una de les propostes que vam adreçar al consistori va ser la urgent necessitat d’eliminar un senyal informatiu a la vora del camí de les Passadores, el qual adverteix erròniament de la presència de la font d’Izquierdo -dita també dels Tramussos- en lloc d’una altra coneguda històricament com la font de Càssim. Càssim, de l’àrab Qāsim, nom propi de persona que etimològicament significa repartidor, encara el trobem en la toponímia, valga com a exemple la ciutat castellonenca de Benicàssim (de l'ètim Bani Qāsim, que vol dir els fills de Càssim).
 |
| Naixement de la font de Càssim |
Aviat farà deu anys des que iniciarem un estudi sobre un patrimoni natural de la ciutat que nosaltres consideràvem valuós; però des d'aleshores les autoritats municipals no han fet res, o quasi res, per donar-li valor. Bastants hàbitats fontinals rauen deixats de la mà de Déu i altres en són irrecuperables. Sovint Atienzar i jo ens hem preguntat per a què va servir el nostre treball... ¿Només per a conéixer les fonts locals mitjançant la lectura d'un llibre?
D'antuvi, la Regidoria de Medi Ambient va promoure una iniciativa denominada La ruta de les fonts, prevista inicialment com un atractiu turístic més de la ciutat, i que serviria, fins i tot, per apropar el patrimoni natural als estudiants. Malgrat això, la iniciativa sembla que es va perdre en qualcun calaix de l’administració, i hui les coses estan pitjors que en 2013, ja que el pas del temps ha despullat d'esplendor bona cosa dels indrets que vam visitar.
Personalment, no em penedisc gens d’allò que vam fer entre 2013 i 2015. De vegades, trac de la prestatgeria Les fonts d’Oliva i el fullege. Llavors pense que és una bona herència que rebran els meus fills, i tants altres que estimen la natura, encara que el subjecte passiu -les fonts- roman ferit de mort, i acabarà exhalant l’ànima si ningú posa remei.
