LA PROLE DE L'INSIGNE GABRIEL CISCAR

Gabriel Ciscar y Ciscar, tinent general de la Reial Armada espanyola, tres vegades regent d’Espanya i cavaller de la Reial Orde de Carles III, va nàixer a Oliva el 17 de març de 1760 a si d’una distingida família. Als dèsset anys, ingressà com a cadet a l’Acadèmia de Guàrdies Marins de Cartagena.

1. PRIMER MATRIMONI

El 19 de setembre 1787 Gabriel Ciscar es casà a Cartagena amb Ana Agustina Berenguer de Marquina y Ansoátegui, filla de Félix Bereguer de Marquina, destacat militar i polític alacantí. Tingueren huit fills:

    1. María de los Dolores Ciscar y Berenguer de Marquina (10 d’agost de 1788 – 1 de juliol de 1789). Va morir als 11 mesos.

    2. María Aurora Ciscar y Berenguer de Marquina (12 de setembre de 1789 – 13 de maig de 1816). Es casà amb José Rodríguez de la Encina y Colomina el 14 de març de 1807. Va morir als 26 anys.

    3. Joaquina Ciscar y Berenguer de Marquina (30 de gener de 1794 – 18 de setembre de 1809). Era cega de naixement i va morir als 15 anys.

    4. Manuel Ciscar y Berenguer de Marquina (Cartagena, juliol de 1800 – juliol de 1809). També era ceg de naixement, va morir als 9 anys.

    5. Rafael Ciscar y Berenguer de Marquina (1801 – 13 de desembre de 1826). Va morir a Oliva als 25 anys.

    6. Antonio Ignacio Ciscar y Berenguer de Marquina (16 de juny de 1804 – 19 de gener de 1805). Va morir als 7 mesos.

    7. José Mariano Ciscar y Berenguer de Marquina (Oliva, 18 de març de 1805 – 20 de març de 1817). Va morir als 12 anys.

Ana Agustina Berenguer de Marquina va morir a Oliva en maig de 1816. En aquell moment, Gabriel residia al seu poble juntament amb la família, en compliment de la pena de desterro que li imposà el rei Ferran VII.

 2. SEGON MATRIMONI

El 18 de setembre de 1817 Gabriel Ciscar contragué matrimoni a Oliva amb Teresa Ciscar y Oriola, filla d’un cosí germà. D’aquesta unió nasqueren dues filles:

    8. Josefa Ciscar y Ciscar (Oliva, 1819). Es casà amb Ramón Gonzálvez Almúnia.

    9. Rosa Ciscar y Ciscar (Oliva, 1820 – València, febrer de 1875). Va morir fadrina.

3. LES NETES DE GABRIEL

    1. María Consolación Rodríguez de la Encina y Ciscar (Cartagena, 1807 – Benissa, 1842). Era filla de María Aurora. Es casà en octubre de 1825 amb José Feliu Sala, hisendat benisser. María Consolación va morir als 34 anys.  

    2. Elisa Gonzálvez y Ciscar, filla de Josefa. Va morir en febrer de 1909, als 59 anys. Es casà amb Antonio González-Madroño y García de Marcilla, militar de Marina.

L’infortuni acompanyà Gabriel Ciscar fins al final de la seua vida. Condemnat a mort pel rei Ferran VII per haver estat regent d'Espanya, va morir a l’exili a Gibraltar el 12 d’agost de 1829, on vivia gràcies a una pensió atorgada per lord Wellington.  

DOS FENÒMENS ASTRONÒMICS D'ANTANY

L’enyorat Manuel Martí i Ascó, gràcies al seu treball investigador a l’arxiu parroquial de Santa Maria, va rescatar dos successos sorprenents ocorreguts a Oliva a l’inici del segle XVIII, i que recull en el seu llibre "La memòria sota la pols".

El primer descriu el pas d’un meteorit pel cel una nit de primavera, un esdeveniment que causà una gran commoció entre els qui el van presenciar. El segon narra un eclipsi total de sol que va travessar Espanya de sud a nord, un fet que, a França, es va interpretar com un presagi sobre la descendència del rei Lluís XIV, conegut com el Rei Sol.

En l'eclipsi solar, la lluna oculta el sol. 

(Imatge de Pixabay)

L'encarregat de documentar a Oliva l'aleshores "estranya" fenomenologia astronòmica fou l'arxiver parroquial mossén Luis Navarro.

Dimecres 6 de abril del any 1701, a les hores de la nit, susehí que aparegué una flama de foch en lo ayre, que venia de les muntañes de més la mar, de magnitud, segons contaven persones fidedignes que la han vista, de miga carrega de lleña ensesa. La qual, passant per lo ayre ab gran velositat, luego que se aproximà a la mar, donà un estallit o estruendo que en moltes casses de Oliva feren moviment les finestres y portes, con si fos cassi terratrèmol, lo qual estruendo se ha tengut notícia haver-se sentit de gran part de este Regne de València. Y per ser cosa tan singular, ne fas memòria per a què conste en lo devenidor.

En aprés dimecres a 12 de maig de 1706, a les 9 hores del dia, s’eclipsà el sol, en tanta manera que es féu de nit e hixqueren les estreles, Y era dia de rogacions, y estant la prossesó enfront del ospital, fonch presís per a acabar la prossessó llegir les lletanies a llum de siris. Y de este modo se acabà la prossesó ab gran admiració de tots.

No és gens fàcil veure un meteorit creuant el cel, ja que es tracta d’un fenòmen poc freqüent i difícil de preveure. En canvi, els astrònoms actuals poden calcular amb precisió els eclipsis futurs, tant de sol com de lluna. A Oliva, caldrà esperar moltes dècades per a contemplar un eclipsi solar de la magnitud del de 1706. Tot i això, la vesprada del 12 d’agost de 2026 tindrem l’oportunitat de gaudir-ne d’un altre, que serà visible en la seua totalitat a la ciutat de Castelló de la Plana, i a Oliva es podrà observar parcialment.

Trajectòria de l'eclipsi solar de 2026.
(Federación de Asociaciones Astronómicas de España)