Tenia el meu avi matern un secà que fitava amb la Casa Avargues, la hisenda del segle XVIII situada en la partida
rural de l’Elca i que actualment és coneguda per haver estat la residència del
poeta Francisco Brines. A casa sempre hem dit «Casa Avargues»,
però si calia aclarir quelcom, només havíem d’afegir «la que ara és de
Brines». Sobre els Avargues guarde certa informació que hui m’abelleix compartir;
més que res, perquè no vull que la desmemòria inherent al pas del temps ho relegue tot al calaix de l'oblit.
Allà pel 1968, el cronista Hermelando Morera escrivia articles en un periòdic local sobre records d'una Oliva aleshores ja desapareguda. En una ocasió comentava que enfront de sa casa, al carrer de Sant Cristòfol, hi havia un
estable per on sortien, rumb a l’Elca, dos cavalls blancs muntats per José
Ramón Avargues i la seua filla María Jesusa, a qui Morera descrivia com «una linda
amazona rubia». Considere que aquest testimoni li degué ser transmés pels seus progenitors, puix ell va nàixer en 1903 i el senyor Avargues havia mort en 1885. Dit açò, passem a exposar alguns aspectes vitals de la nissaga.
José Ramón Avargues Navarro havia nascut a Beniarjó en 1802. Era fill de José Ignacio Avargues Goya —un militar d'Infanteria— i de l’olivera Catalina Navarro Saboya.
Estava casat amb la navarresa Nicolasa Mediano, i el matrimoni només tenia una filla, l’esmentada María Jesusa. José Ramón Avargues també fou militar, com son pare, i va assolir el grau de coronel de l'arma de Cavalleria. En morir, l’any 1885, les seues propietats passaren a mans
de la pobila.
María Jesusa Avargues Mediano nasqué a Oliva l'any 1848. En 1869 es va casar amb Domingo Mascarós Guzmán, un patrici de València,
ciutat en què van fixar la residència familiar. Fruit del matrimoni van nàixer
dos fills: María Asunción i Domingo. A Oliva, la senyora era coneguda com doña Jesusa. Ella i la seua família fruien de la casa de l’Elca alguns períodes al llarg de l’any. En 1880 doña Jesusa enviudà, però posteriorment
va contraure segones núpcies amb el militar i polític Vicente López Puigcerver.
 |
| La Casa Avargues en l'actualitat (Font: Poética 2.0) |
La filla, María Asunción Mascarós Avargues, es va amullerar amb
Federico Trénor Palavicino, baró d’Alaquàs. Aquest era descendent de Thomas
Trenor Keating, un industrial irlandés que es va establir a València al començament del segle XIX i que fou l’origen d’una coneguda estirp de militars i
comerciants. No va trigar massa María Asunción a donar a llum un xiquet a qui
posaren de nom Federico, com al pare, però l'infant va morir a l'edat de cinc
anys. Aviat María Asunción es va quedar embarassada i res feia presagiar que
novament la desgràcia anava a acarnissar-se amb el matrimoni Trénor-Mascarós, ja que la jove moria a conseqüència del part en gener de 1902. Malgrat això, la criatura,
una xiqueta a qui batejaren amb el nom de María Jesús, va sobreviure. El colp
per la pèrdua de la filla fou molt dur per a doña Jesusa. L'any 1911, la senyora va enviudar del
general López Puigcerver. Finalment, ella faltava a la ciutat de València el 6 de març de 1929, comptava huitanta anys.
De la xiqueta, María Jesús Trénor Mascarós, sabem que amb
els anys es va casar amb un parent dit Eulogio Trénor i que va ser mare de quatre
fills. A la mort de son pare va heretar el títol de baronessa d’Alaquàs i,
entre altres propietats, va rebre en herència el monestir de Sant Jeroni de
Cotalba, a Alfauir, un immoble que a hores d’ara administren els seus
descendents.
Pel que fa a l’altre fill de doña
Jesusa, Domingo Mascarós Avargues, va contraure noces amb Ana de Guzmán Fourrat en 1930. La parella, tanmateix, va veure truncades les seues vides amb l’esclat de la Guerra Civil.
Tots dos van ser assassinats, en desembre de 1936, per elements incontrolats que
sembraren el terror els primers mesos del conflicte. El matrimoni no va tenir
descendència. Alguna vegada, la premsa havia informat de la presència de doña Jesusa i el seu fill a l'Elca. Heus ací una notícia de 1915:
El domingo último llegaron á Oliva, en automóvil, la Excma. Sra. Dª Jesusa Abargues y su distinguido hijo D. Domingo Mascarós, para pasar una temporada en su hermosa finca de Elca.Sean bienvenidos tan respetables señores, y les deseamos pasen días muy agradables en sus indicadas posesiones. [2]
Durant la guerra, la Casa Avargues va ser confiscada i reconvertida en la Colònia Escolar Flor de Mayo. L'edifici albergava xiquets refugiats vinguts d'altres parts d'Espanya, ja que Oliva era una ciutat bastant segura en estar situada en la rereguarda republicana. He consultat una cartografia de 1904 i allí apareix grafiada la «Casa de Dª Jesusa», casa que ara diem «de Brines», però que duu al llom una vella història lligada als Avargues. Els descendents d’aquell coronel que cavalcava en un corser blanc al seu paradís de l’Elca van vendre l’heretat a la família del llorejat poeta, i llavors s’encetà un nou capítol en la història del paratge. Si alguna vegada transite per aquell indret, sempre em delecte contemplant el casalot de Brines i recorde, amb enyorança, que el meu avi tenia un secà que fitava amb la Casa Avargues.
 |
| Dibuix infantil realitzat durant la guerra a la Casa Avargues [1] |
[1] Dibuix que es conserva en l'arxiu de la Biblioteca Nacional i que fou publicat en la revista d'investigació Cabdells XIV l'any 2016.
[2] El Distrito de Gandía, 6 d'octubre de 1915.
