LA CASA DE LES ESCOLES PIES

Al nord d’Oliva hi ha un camí que du al poble de Rafelcofer; en parlem del camí Vell de Xàtiva, una via de comunicació que uneix, des de temps immemorial, la capital de la Costera amb Dénia. En 2018, un dels articles que vaig incloure al llibre Oliva en la memòria tractava sobre una reial ordre de 1790, signada pel rei Felip IV, que manava elaborar un cens per conéixer la situació d’Espanya des del punt de vista eclesiàstic. A la diòcesi de València, l’encàrrec el va rebre l’arquebisbe Francisco Fabián y Fuero. L’informe final, de 1791, incloïa una relació d’esglésies, convents, ermites, capelles, cases de camp i despoblats que llavors hi havia a Oliva.

Segons el dit informe, al Rafalatar, la partida rural que limita amb el terme de l’Alqueria de la Comtessa, hi havia un edifici amb terres dedicades al conreu, un conjunt que era descrit de la següent manera: «La Casa de Campo con Labránza vulgo de Sos del Colegio de la Escuelas Pias de la Villa de Sos en Aragón». En llegir això, vaig tindre la curiositat de saber per què les Escoles Pies d’un poblet de Saragossa posseïen una finca agrícola a Oliva. A més a més, el fet d’aparéixer en la relació em donava a entendre que la propietat gosava d’una certa importància. Després d’indagar per ací i per allà vaig saber que, en el segle XVIII, aquesta hisenda va pertànyer a un noble navarrés, don Isidoro Gil de Jaz (1703-1765).

Estat actual de la casa de les Escoles Pies

Isidoro Gil de Jaz va ser un jurista nascut a Sangüesa (Navarra) en 1703. Va estudiar a les universitats de Saragossa i Osca. Entre altres càrrecs, fou advocat de la Cort de Castella, assessor del Consell de Guerra, ministre del Consell de Castella i jutge d’Artilleria. Durant un temps, allà pel 1728, Gil de Jaz va estar al servei de la casa de Lluís Ignasi de Borja-Centelles, duc de Gandia i comte d’Oliva. Sembla que fou en aquest període quan degué adquirir el predi del Rafalatar. La finca apareix esmentada en la descripció dels béns de Gregori Maians, el qual tenia «diez hanegadas de tierra huerta en dicha partida [Rafalatar] tenidas a partición que lindan con tierra de don Isidro Gil de Jaz (...)». [1]

Gil de Jaz es va criar a Sos del Rei Catòlic, municipi on son pare havia estat administrador de duana durant la Guerra de Successió. En aquest poblet va fundar, en 1759, un col·legi d’escolapis: les Escoles Pies. A la seua mort, l’any 1765, va llegar els seus béns a la fundació que administrava el col·legi, la qual fou declarada hereva universal de huitanta-huit propietats del navarrés, ja que mai no es va casar ni va tindre descendència. Així doncs, les rendes de les terres d’Oliva nodrien econòmicament la fundació, però aquesta va passar a l’Estat durant la Segona República i declarada fundació benèfica-docent. Tanmateix, en considerar les autoritats que la propietat olivera no era necessària per al compliment dels fins de la fundació, la finca fou alienada en pública subhasta. En 1951, el BOE publicava que hi havia dipositats al Banc d’Espanya 9.189,62 pessetes sobrants de la venda de l’immoble. Els diners es van destinar a les obres de manteniment d'un edifici que la fundació tenia al municipi saragossà de Sofuentes.

Don Isidoro Gil de Jaz

Fa uns dies vaig anar al Rafalatar a visitar l’indret. Un embalum de pedres i enderrocs ocupen el recinte de l’antiga casa, i només es manté en peu el seu mur oriental. Al llenç interior encara s’aprecia el contorn trapezoidal de la vella ximenera que la sutja va perfilar al llarg dels anys, un espai flanquejat pels dos buits de l’antic finestram. A fora llangueix, decrèpit, el que devia ser el pou que abastia d’aigua el mas. Tot roman envoltat d’un silenci capaç de transportar el visitant a temps pretèrits i remembrar la història d’un vell casalot perdut entre tarongers. Algú va dir que tota pedra conté una història, i això és cert, hui hem vist un exemple al Rafalatar. Tant de bo que puguem trobar moltes més pedres i escoltar llurs històries. Històries que formen part del nostre ADN.

[1] Antonio MESTRE, Gregorio Mayans i Siscar, Epistolario V: Escritos económicos, Publicacions de l’Ajuntament d’Oliva, València, 1976.