Tenim a Oliva una peculiar formació rocosa denominada popularment Cavall Bernat. Es
tracta d’un cantal que corona un cim de la serra de Gallinera; segur que la
majoria dels lectors sabeu de què en parle. Recorde que de xiquet, quan
preguntava pel significat de Cavall Bernat ningú em donava una resposta satisfactòria. Cavall? Jo més aïna identificava la morfologia de la roca amb el cap d’un camell. I allò de bernat... què volia
dir? Aquella curiositat infantil no va decaure amb el decurs dels anys i sovint li
pegava voltes a l’assumpte intentant desxifrar el maleït jeroglífic semàntic. Tanmateix, resulta que jo no era l’únic preocupat a resoldre l’enigma, ja que dos estudiosos de la llengua també ho estaven i van llançar llurs hipòtesis sobre el
significat de l’orònim, com tot seguit veurem.
 |
| El Cavall Bernat de la serra de Gallinera |
Abans de res, però, cal dir que
no sols Oliva té un monòlit rocós dit Cavall Bernat. Al llarg del territori
català, balear i valencià se n’enumeren almenys setze. A Catalunya hi ha
deu formacions rocoses així denominades, i és el Cavall Bernat de la muntanya
de Montserrat la més coneguda; a Mallorca en són quatre (una amb el nom a
Penyal Bernat), a més, a l'illa hi ha la serra del Cavall Bernat, a la Tramuntana;
i a València se’n conten dos: la d’Oliva i una altra a Corbera, prop d’Alzira. Dit açò, cal preguntar-nos què tenen en comú totes elles per a ser denominades d'igual manera. La resposta és simple: presenten una morfologia semblant a
un monòlit, i és aquesta peculiar morfologia la que va suscitar els avantpassats
a batejar-les de manera similar. Però com bé diu el filòleg Jordi Badia: «Totes les
grans roques tenen forma de cavall? Tots els cavalls s’han de dir Bernat? No,
evidentment que no». Vegem, doncs, l’opinió dels filòlegs per a
explicar la gènesi del nom.
Pel que fa al terme cavall hi ha un cert consens, ja que tothom l'identifica amb la
paraula carall (del llatí vulgar caraclu). Un carall és un fal·lus,
l’òrgan sexual masculí. I aquest consens es deu als indrets que han conservat
el nom primitiu referit a la morfologia fàl·lica d'un penyal. A les illes Medes, per
exemple, situades enfront de la costa de Girona, hi ha una formació rocosa
anomenada Carall Bernat. Igualment, trobem el terme carallot en altres topònims. Un d’ells
és el conegut Carallot de les illes Columbretes, el xicotet arxipèlag davant de la
costa castellonenca; i un altre és el puig Carallot, a Cadaqués, comarca de l’Alt
Empordà. Però sobre el significat de bernat
hi ha dues opinions divergents. D’una part, Ferran Alexandri defén la tesi de
l’etimòleg Coromines, la qual diu que deriva de baranat, amb la definició de «voltat d’una rotllana de penya-segat».
En canvi, per a Badia bernat vol dir trempat, sinònim d’esvelt, ben plantat.
 |
| El Cavall Bernat de la muntanya de Montserrat |
Arribats a aquest punt, cal preguntar-nos quin és el vertader significat de Cavall
Bernat. Només puc dir que l’opinió
més acceptada és la que considera cavall
bernat com un eufemisme de carall trempat,
una expressió amb què antany es comparava un determinat monòlit fusiforme, o
penyal vertical, amb un fal·lus en erecció. Així doncs, potser aquesta expressió explique la gènesi d’un orònim que trobem per diferents llocs de l'àmbit de parla catalana. D’ara
endavant, segurament recordareu el que hui hem
exposat al post quan passeu pel Cavall Bernat. Però hem d'admetre, sincerament, que el nostre «carall trempat» no mostra una erecció com per a donar-li un premi.
Fonts:
Ferran ALEXANDRI, «Els cavalls bernats dels Països Catalans», dins Blog de Ferran Alexandri, 24/02/2013.
Jordi BADIA, «Cavall Bernat», dins El pou de la
gallina, Manresa, gener de 2019. VIQUIPÈDIA, «Cavall Bernat», <https://ca.wikipedia.org/wiki/Cavall_Bernat>
