En el post de hui tractarem sobre un cognom molt arrelat a la ciutat d'Oliva: Savall, del qual podríem dir que és el llinatge oliver per antonomàsia, atés el gran nombre de veïns que tenen a bé lluir-lo fruit d'una herència transmesa de pares a fills des de l'Edat Mitjana. Per tal de bastir un estudi rigorós entorn de l'antropònim, ens capbussarem en l'aportació que al respecte han fet historiadors i genealogistes.
Savall és un cognom toponímic català que fou introduït a l'antic Regne de València per colons cristians després de la conquesta jaumina, els quals eren identificats, com hem vist altres vegades, pel nom de bateig i el lloc de procedència. L'origen del topònim cal buscar-lo en els diferents indrets axí anomenats a Catalunya. Entre aquests, el més important és el municipi de Sant Llorenç Savall, a la comarca barcelonina del Vallès Occidental, i possible bressol del llinatge. Segons el lingüista Francesc de B. Moll, etimològicament el topònim fa referència al relleu d'un terreny, en aquest cas a una vall. El mot està format per l'article salat femení (sa) i el nom d'una depressió orogràfica (vall). Llavors, Savall (sa > vall) significa la vall. Cal dir, a més a més, que antigament la grafia feia ús de la ce trencada i sovint s'escrivia Çavall.
La documentació històrica situa l'arribada al Regne de València dels primers pobladors cognomenats Savall durant el segle xiii. Al Llibre del Repartiment, per exemple, figura Pere Savall, de Barcelona, a qui se li va donar les cases d'un sarraí dit Amet Atauab, expulsat de la ciutat de València pel rei Jaume I. Altres documents del mateix segle identifiquen un tal Domingo Savall a Morvedre (Sagunt) i a Bernat Savall a Cocentaina. Ja al segle xiv, el cognom apareix en diferents poblacions del reialme, com ara Morella, Onda, València, Xàbia i altres. Els germans García Carraffa, reconeguts heraldistes, quan tracten sobre el llinatge en la seua magna obra El solar catalán, valenciano y balear, parlen d'una noble família Savall a Catalunya que tenia «enterramiento propio en la capilla del Pilar de la Iglesia de Santa María del Mar, en Barcelona».
 |
| Vista de l’església de Sant Llorenç, al municipi de Sant Llorenç Savall (Foto: Joanp3) |
En la carta pobla de 1610, atorgada pel comte arran de l'expulsió dels moriscos en 1609, hi ha dos veïns de la Vila així cognomenats: Francesc-Joan Savall, jurat, i Lluís Savall. L'any següent, en 1611, un emissari reial va estar a Oliva identificant els morisquets que restaven al municipi. Entre aquests hi havia un que estava sota la protecció de Baltasar Savall, i dos més acollits en casa de Francisco Savall. Posteriorment, en el fogatge (cens) de 1646 que identificava els caps de casa, la nòmina de veïns amb el susdit cognom era de tres: Jeroni, Joan i Josep Savall, a més de dues viudes, els marits de les quals eren Savall ja difunts.
Una altra informació l'aporten els llibres sacramentals. El primer bateig registrat amb el cognom és de l'any 1613 i pertany a la parròquia de Sant Roc. Correspon a la xiqueta Vicenta-Simona Savall Carpi, filla de Joan i Úrsula. Per contra, el primer matrimoni fou registrat a l'església de Santa Maria l'any 1626, i pertoca a un enllaç entre morisquets dits Joan i Maria, els quals van adoptar el cognom Savall. Açò no era gens estrany, ja que els contraents necessitaven un cognom per poder-se casar i, en alguns casos, optaven per fer ús del llinatge de la casa on s'havien criat.
Hui en dia, com hem dit a l'inici, són moltíssims els veïns d'Oliva que duen o tenen avantpassats amb el cognom Savall. Fills d'Oliva van ser els religiosos franciscans fra Vicente Savall (1881-1951), missioner al Marroc durant setze anys, i fra Domingo Savall (1888-1968), doctor en Filosofia i Lletres, professor d'alemany i deixeble de fra Humil Sòria Pons. I fill d'oliver és el prestigiós músic de talla internacional Jordi Savall (Igualada, 1941), guardonat amb nombrosos premis i distincions, i que l'any 2015 va rebre a Oliva la XIX Distinció Honorífica de l'Associació Cultural Centelles i Riusech.
Jordi Savall, violista
Fonts:
Arxiu Històric Nacional (AHN), Noblesa, Osuna, C.562, D.121
Arxiu Parroquial de Santa Maria la Major d'Oliva (APSMO), QL-04 (1624-1668).
Arxiu Parroquial de Sant Roc d'Oliva (APSRO), QL-01 (1606-1623).
A. y A. GARCÍA CARRAFFA, El solar catalán, valenciano y balear, t. IV, Librería Internacional, San Sebastián, 1968.
Enric GUINOT, Els fundadors del Regne de València, vol. I i II, Tres i Quatre, València, 1999.
Francesc de B. MOLL, Els llinatges catalans, t. II, Editorial Moll, Palma de Mallorca, 1959.
Frederic APARISI ROMERO, «Algunes consideracions sobre la vila d'Oliva en temps medieval», dins Saitabi: revista de la Facultat de Geografia i Història, núm 58, Universitat de València, 2008.
Joan COROMINES, Onomasticon cataloniae, edició digital.
José CASTELL BOMBOÍ, Hijos de Oliva al servicio de la Iglesia, Oliva, 2003.
Llibre del Repartiment de València, edició d'Antoni Ferrando i Francés, Vicent García Editors, València, 1979.
