La matinada del diumenge 26 de febrer de 1905 moria al convent dels franciscans de Benissa Vicent Sòria Pons, conegut popularment com a fra Humil per la seua accentuada modèstia i submissió. Unes hores més tard, a Oliva, el sagristà de Sant Roc, Luis Miñana, es dirigia al temple a preparar la missa primera. En arribar a la porta s'hi trobà amb un parroquià matiner, de nom Vicente Rius, que aguardava per accedir-hi. Tots dos entraren a l’església i, primerament, s'aproparen a la pila d’aigua beneïda a senyar-se. En eixe moment van observar com algú allargava el braç des de darrere per assolir la pila. En girar-se s’adonaren que es tractava de fra Humil Sòria, el qual feu un gest de silenci i, mentre es dirigia a la capella del Santíssim Crist, els digué:
-Silenci, que estem en la Casa de Déu.
Acabada la missa veren entrar, desfeta en plors, una germana de fra Humil, la qual comunicà als presents la mort a Benissa del serf de Déu. La reacció Vicente Rius fou immediata:
-Mentida! Això no pot ser, puix fra Humil rau a la capella del Crist.
La germana va insistir:
-Ha mort. Hem rebut un telegrama que ho diu ben clar.
Seguidament s'adreçaren tots a la capella, però no hi havia cap rastre del franciscà.
Luis Miñana i Vicente Rius van testimoniar davant el rector de la parròquia, en Vicente Morant, el que havien vist. Aquest mai no dubtà de la paraula dels feligresos i va considerar l'aparició una gràcia que Déu havia atorgat a fra Humil, perquè pogués acomiadar-se per última vegada del Santíssim Crist de Sant Roc, a qui tenia gran devoció. Aquest episodi tan extraordinari és un dels tants que oferí la gloriosa vida del frare llec.
La seua mort va causar gran consternació a Oliva. El venerable fra Humil Sòria Pons fou inhumat al cementeri de Benissa en llaor de santedat. En 1971, les seues despulles van ser traslladades al convent dels franciscans de Benissa; en una capella lateral hom pot visitar l'arca sepulcral. A l'esplanada exterior del temple, una escultura del religiós dona la benvinguda al visitant.
![]() |
Estàtua de fra Humil Sòria al convent de Benissa |
Font: Rafael ALVENTOSA GARCÍA, ¿Viudo?... ¿Por qué no?, PP. Franciscanos, Segorbe, 1966.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada