ELS PASQUAL, NOBLESA DE SANG

Escut heràldic dels Pasqual

Fent una passejada pel poble d’Oliva encara podem veure cases senyorials que conserven l’escut heràldic de les famílies que, temps enrere, les habitaren. Una d’elles és la dels Pasqual, actualment reconvertida en Museu Arqueològic. Si ens hi fixem en passar, observarem que al frontispici de la casa es conserva el blasó de pedra del llinatge. Aquestes ensenyes tenen un origen medieval i formaven part del patrimoni identitari de l’estament noble o militar. En aquell temps, els seus posseïdors el lluïen com a símbol de distinció i de noblesa familiar. 

Segons diversos autors, un cavaller de conquesta d’origen biscaí, Juan Pasqual, hauria estat l’origen d’aquest distingit cognom patronímic. Tanmateix, Gregori Maians no compartia aquesta opinió, ja que només reconeixia noblesa de sang en la progènie dels cavallers Martí i Berenguer Pasqual.

 

Els Pasqual d’Oliva descendeixen de Berenguer Pasqual, a qui el rei Jaume I va concedir cases i sis jovades de terra a Benimaurell (Vall de Laguar) en 1247, segons consta en el Llibre del Repartiment de València. Un net seu, també anomenat Berenguer, va morir a mans dels moros mentre exercia com a justícia del poble, fet que va portar els seus fills a refugiar-se al castell de Rebollet. Posteriorment, van establir casa solar a Oliva, que consideraren el lloc més adequat per fixar la residència familiar. 

Un descendent d’aquesta casa, Pere Pasqual Bas, emparentà amb la senyora de Negrals, Josepa Anna Guitart. El senyoriu de Negrals, però, es perdé en favor del marqués de Dénia arran de l’expulsió dels moriscos a l’inici del segle XVII. Un net seu, Jeroni Pasqual Salelles, besavi de l’almirall Gabriel Ciscar, va rebre del rei Carles II privilegi militar de cavalleria l’any 1685. 

El tractament nobiliari dels Pasqual era el de generós, antiga dignitat hereditària que acreditava la hidalguía del llinatge. Els genealogistes, a més, identifiquen una branca de la família establida a Alacant. D'aquesta procedia la línia Pasqual del Pobil, vinculada a la baronia de Finestrat des de 1718.

 

Pel que fa a l’escut d'armes dels Pasqual, hi apareixen dues torres i un Agnus Dei (corder de Déu o anyell pasqual). Segons els heraldistes, les torres simbolitzen haver-les defensat o conquerit en un moment de la història, és a dir, participar en batalles o conquestes. En canvi, es creu que l’anyell pasqual s'inclogué per homonímia amb el cognom familiar. Curiosament, aquesta figura heràldica també figura a l'emblema dels Siscar. 

Les armes dels Pasqual, recollides als armorials, presenten diferents variants -amb canvi de figures i colors- amb la finalitat de distingir les diferents branques del llinatge.

La descripció del blasó que podem veure a la portalada del Museu Arqueològic és la següent: escut quarterat en creu, 1r i 4t de sinople, amb l'Agnus Dei del seu color, amb la bandera d'argent carregada d'una creu de gules plena amb l'asta d'or; i 2n i 3r d'atzur, amb dues torres d'or surmuntades d'una estrela del mateix metall.

 

Escut d'armes dels Pasqual

No obstant això, l'any 1743, Antonio Pascual i García va promoure un memorial per tal de ser reconegut hidalgo i poder ingressar en la Noble Confraria dels Germans Cavallers de Nostra Senyora de la Soledat. El document, redactat per Gregori Maians, descriu així la variant del blasó usat per la família a Oliva: 

Las armas que mis antecesores y yo hemos usado siempre son un escudo dividido en cuatro cuarteles. En el primero y tercero hay un cordero blanco andante en campo verde, tiene abrazada una bandera blanca con la mano derecha y en medio de la bandera hay una cruz colorada a modo de la de Montesa. Y el pie del asta está sobre una fuente, de la cual sale un caño de agua. En los otros dos cuarteles cada uno en campo azul hay dos castillos o torres de oro puestas sobre una peña de su color, y encima una estrella de oro y alrededor del escudo una orla [bordura] de oro, que con letras azules, que aluden a la fuente, dicen: Sub cuius pede fons vivus emanat. Encima del escudo hay un yelmo abierto y sobre él una torre de oro y sobre la torre una estrella.

 

La traducció del lema que figura a la bordura és:  «Sota el peu raja una font viva». 

Escut bastant similar al descrit en el memorial

 

Fonts:

A. y A. GARCÍA CARRAFFA, El solar catalán, valenciano y balear, Librería Internacional, San Sebastián, 1968.

Gregori MAIANS, «Manual genealógico de Antonio Pasqual i García, generoso», dins Obras completas I. Historia, Ajuntament d 'Oliva, 1983.

Jaime FEBRER, Trovas, vol. II, Palma de Mallorca, 1848.

Llibre del Repartiment de València, edició d'Antoni Ferrando i Francés, Vicent García Editors, València, 1979.

Onofre ESQUERDO, Nobiliari de València, ms.