EL CONVENT DE NOSTRA SENYORA DEL PI

A mitjan segle XV, Francesc de Centelles, qui havia de ser el primer comte, va sol·licitar la fundació a Oliva d’un convent de franciscans al vicari provincial de l’orde a Aragó. La petició va quallar i, en 1448, els primers frares arribats es van instal·lar a l’ermita dels Pins, que llavors era a l'indret on actualment resten les ruïnes de l’ermita de Sant Antoni. Els religiosos van construir un edifici modest que s’abastia de l’aigua de la font del Beat Nicolau (que ara coneguem com la font de Sant Antoni) per als usos quotidians i agrícoles. Però, l’any 1598, un terratrémol va destruir el convent i els franciscans van haver de ser hostatjats al palau comtal d’Oliva fins que se n’edificara un altre.

La font de Sant Antoni raja des de temps immemorial
(Foto: Les Fonts d'Oliva)

L’any següent s’iniciaren les obres del nou monestir extramurs de la Vila en un terreny donat pel seté comte, Carles de Borja-Centelles. L’edifici, ara amb el nom de convent de Santa Maria del Rebollet, fou inaugurat el 4 d’octubre de 1606, festivitat de Sant Francesc d’Assís. El poble d’Oliva va contribuir econòmicament a sufragar part del cost de les obres; i diuen que, fins i tot, el rei Felip III va coadjuvar amb 100 ducats. La comunitat franciscana va romandre al nou cenobi fins al 1835, any en què fou promulgat un reial decret, conegut com  «la desamortització de Mendizábal», el qual suprimia els convents i monestirs a fi de recaptar recursos econòmics per a l’Estat. La mesura va afectar el convent franciscà d’Oliva i vint-i-quatre frares hagueren d’abandonar-lo. Amb la desamortització, l’immoble fou venut i destinat a diferents usos.

En 1853, l'església fou adquirida per terciaris franciscans. A continuació, va recuperar l’ús religiós i novament albergà la imatge de la Verge del Rebollet, fins aleshores custodiada a la parròquia de Santa Maria. Ulteriorment, mossén Juan Bautista Escrivà va comprar el convent i, en 1902, el cedí a la Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat perquè el destinaren a col·legi. El papa Pius XI va declarar la Verge del Rebollet patrona d’Oliva el 8 de març de 1922. En la dècada dels anys trenta del segle passat, el primitiu campanar de l’església i una part del temple van ser derrocats per a eixamplar la carretera nacional 332.

 

Arc cegat d'accés a la desapareguda capella de la Comunió o del Natzaré

Fonts:

Domingo SABATER SALELLES, Hermandad de sacerdotes y religiosos de Oliva, 2015.

Francisco Borja MILLET PEIRÓ, El caballero «Carròs». Nobles y «cabuts», La Font d'en Carròs, 2012.
Juan BLAY NAVARRO, Documentos y datos para la historia de la ciudad de Oliva, València, 1960.