Antic cognom toponímic català que identifica els individus
provinents del municipi del Morell, a la província de Tarragona. Durant l’Edat Mitjana, bon nombre dels nous pobladors que s’establiren
als regnes de Mallorca i València, arran de la conquesta cristiana, eren identificats pel lloc de procedència. Així fou com alguns topònims de pobles o comarques van quedar com a llinatge de nombrosos colons, els quals l'empraven juntament amb el nom de bateig. Hom creu
que etimològicament Morell esdevé de l’antropònim llatí Maurellus, diminutiu de Maurus,
i amb el significat de «moret».
A l'antic Regne de València, el cognom es documenta per
primera vegada en la carta de poblament de la Pobla de Benifassà de 1262, amb
la presència de Pere Morell. En l’impost del morabatí de Gandia de 1373 figura
Antoni Morell, i en el de Dénia de 1381 hi ha tres individus així cognomenats:
Arnau, Domingo i Jaume Morell. Als llibres parroquials d'Oliva trobem per primera vegada el llinatge en l’últim terç del segle XVII. L’any 1670, Gabriel
Morell, veí de Forna, es casava a la parròquia de Sant Roc amb l‘olivera Maria
Torrens. I un any després, un altre fornaler dit Sebastià
Morell ho feia amb Ventura Canyamàs, també a la mateixa església.
Posteriorment, en 1698, el foraster Joan Morell, natural de Lorxa però
habitador del Raval, contragué núpcies amb Rosa Pous.
En fer una ullada a la progènie dels matrimonis esmentats, observem que tots tres van tenir descendència masculina; per tant, els actuals portadors del cognom podrien pertànyer a la prole de qualssevol d'ells. Tanmateix, el primer bateig registrat fou el de la xiqueta Anna Maria Caterina Morell Canyamàs, en 1672, igualment a la parròquia de Sant Roc.
 |
| L'Ajuntament del Morell, antic casal dels Montoliu (Foto: Lluís tgn) |
En fer una ullada a la progènie dels matrimonis esmentats, observem que tots tres van tenir descendència masculina; per tant, els actuals portadors del cognom podrien pertànyer a la prole de qualssevol d'ells. Tanmateix, el primer bateig registrat fou el de la xiqueta Anna Maria Caterina Morell Canyamàs, en 1672, igualment a la parròquia de Sant Roc.
Fonts:
Arxiu Parroquial de Sant Roc d'Oliva, Quinque Libri-03 (1653-1680), Quinque Libri-04 (1681-1700).
Enric GUINOT, Els fundadors del Regne de Valencia, vol. I i II, Tres i Quatre, 1999.
Francesc de B. MOLL, Els llinatges catalans, t. III, Editorial Moll, Palma de Mallorca, 1959.
Francesc de B. MOLL, Els llinatges catalans, t. III, Editorial Moll, Palma de Mallorca, 1959.
Moltes gràcies per una informació tan precisa. Hi ha un servei a internet que et permet saber en quines comarques de tot l'Estat espanyol es concentren les persones del mateix cognom. El cognom Morell és especialment nombròs a les comarques pirinenques occidentals catalanes, a comarques meridionals catalanes, a Palma i, al País Valencià, a les Marines, la Safor i al municipi de Xest.
ResponEliminaAmb aquesta distribució es podria concloure que l'origen primigeni del cognom es situaria als Pirineus occidentals i que va anar assentant-se en els altres indrets seguint el procés de conquesta, expulsió de la població musulmana i colonització cristiana?
Segons les dades que aportes els Morell d'Oliva són vinguts després de l'expulsió de la població morisca a 1609 per ocupar el Raval (sant Roc). Si no hi ha dades anteriors al s. XVII, és possible (probable?) que els primers Morell provinguen de la repoblació promoguda pels Ducs de Gandia i Comtes d'Oliva arran de l'expulsió dels moriscos.
Gràcies pel teu comentari. En la meua opinió, és un poc aventurat situar l'origen del cognom en un lloc determinat, ja que una major o menor presència d'aquest en un territori no n'és suficient per a confirmar tal hipòtesi. Que naix a Catalunya és evident, però la seua propagació té més a veure amb una transmisió patrilineal que amb un origen concret. Cas apart és l'expansió del cognom a Valencia i Mallorca. Ací els genealogistes prefereixen situar l'origen en la toponímia de procedència, atenent a la investigació i la documentació històriques. Sobre l'entrada dels Morell a Oliva, cal dir que és molt posterior a la repoblació duta arran de l'expulsió dels moriscos. En el cas del ciutadà de Lorxa sembla que és així, però pel que fa als de Forna, al ser una lloc tan proper a Oliva, igual pot tractar-se d'una repoblació tardana com de matrimonis concertats.
Elimina