Translate

dissabte, 18 d’abril del 2020

EL LLINATGE JORDÀ A OLIVA

La gènesi del cognom l’hem de buscar a l’Edat Mitjana. Jordà era l’antropònim que adoptaven els infants batejats amb aigua del riu Jordà duta pels pelegrins arribats de Terra Santa. La Bíblia conta que en aquest riu Joan el Baptista va batejar Jesucrist, i en la societat medieval hi havia la creença que ser batejat amb aigua del Jordà perllongava la joventut. Aquest cognom també el trobem sota la forma apitxada Chordá i la femenina Jordana. Equival, igualment, al Jordán castellà.
 
El riu Jordà és l'origen del cognom homònim
Les cròniques diuen que el cavaller català Pere Jordà va participar en la conquesta de València amb conegudes gestes a Morvedre (Sagunt), Albaida i Llutxent. El seu emblema heràldic es conformava de la següent manera: en camper de sinople, dos lleons d’or, rampants i enfrontats, surmuntats de tres melons del mateix metall. En el Llibre del Repartiment de València veiem el llinatge a Alzira en la persona d'Urraca Jordà, l'any 1242. I en la nòmina dels nous pobladors de Morvedre/Sagunt, entre 1244 i 1247, hi figura Bernat Jordà. Posteriorment, el cognom es documentarà en diversos pobles al llarg del reialme, des de Morella fins a Xixona.

Escut d'armes del cavaller Pere Jordà
A Oliva, la presència de famílies amb aquest llinatge sembla posterior a l'expulsió dels moriscos. No obstant això, en 1425 hi havia un prevere al poble dit Bernat Jordà. En la carta de poblament del Raval de 1610, posterior al foragitament morisc, figura Jeroni Jordà; i en el cens o fogatge de 1646, consten dos individus així cognomenats com a caps d’una casa o foc: Jeroni i Roc Jordà. L’arxiu parroquial de Sant Roc va registrar per primera vegada el cognom amb el bateig de Josepa Caterina Jordà Medina en 1615. En canvi, el primer matrimoni documentat és de 1642 i va tenir lloc a l’església de Santa Maria la Major, els contraents foren Jeroni Jordà Medina i Josepa Aguilar Marco.
 
 
 
 
 
Fonts:
Arxiu Parroquial de Santa Maria la Major d’Oliva, QL-04 (1624-1668).
Arxiu Parroquial de Sant Roc d’Oliva, QL-01 (1606-1623), QL-02 (1624-1652).
A. y A. GARCÍA CARRAFA, El solar catalán, valenciano y balear, t. II, Librería Internacional, San Sebastián, 1968.
Enric GUINOT, Els fundadors del Regne de València, vol. I i II, Tres i Quatre, València, 1999.
Francesc de B. MOLL, Els llinatges catalans, vol. I i III, Editorial Moll, Palma de Mallorca, 1959.
José BORDES GARCÍA, La vila d’Oliva al segle XV, Edicions del Sud, 2019.
Llibre del Repartiment de València, edició d'Antoni Ferrando i Francés, Vicent García Editors, València, 1979.

dissabte, 11 d’abril del 2020

LA MORT DEL TINENT SANCHO

Si preguntem als veïns d’Oliva on està el carrer del Tinent Sancho, la majoria, segurament, no sabrà ubicar-lo. Inclús jo mateix, en referir-me a ell, acostume a dir «el carrer on estava la botiga de Minyana». Temps arrere, llegint sobre històries bèl·liques del nostre país, em vaig ensopegar amb el personatge que dona nom al dit carrer. Llavors vaig sentir la curiositat d’esbrinar sobre la figura d’aquest militar i conéixer les raons per les quals l’Ajuntament d’Oliva l’havia homenatjat. Però, primerament, vaig obrir el Google Maps per a buscar al plànol l’emplaçament del carrer, ja que no el recordava. Una vegada localitzat, em vaig adonar que es tracta d’un carreró perpendicular al carrer Major, i situat un poc més amunt del carrer de l’Enginy. Cal dir que en el llibre Iniciación a la historia de Oliva es diu que el carrer Tinent Sancho fou retolat en honor al militar en la tercera dècada del segle XX i que abans s’anomenava carrer de les Sòries. Dit açò, anem a parlar del protagonista que ens ocupa.

Evacuació d'un ferit en la guerra del Rif
El tinent Juan Sancho Coloma va nàixer a Oliva en 1895 al si d’una família benestant. Era fill de Francisco Sancho Ibiza i de Maria Coloma Cardona. Son pare fou alcalde d’Oliva en 1907; i el seu oncle, Juan Sancho Ibiza, també ho va ser posteriorment en diferents etapes. Del militar tenim poca informació. Sabem que pertanyia a l’arma d’Infanteria i que va participar en la guerra del Rif, al nord d’Àfrica, lloc on va morir en acte de servei el 4 de setembre de 1925. Aquells dies, el tinent Sancho defensava la fortificació de Kudia Tahar, a Tetuan (capital del Protectorat espanyol del Marroc), dels atacs de les tropes rifenyes comandades per Abd el-Krim. Sancho formava part de la jarca de Tetuan. Una jarca era un contingent de tropes indígenes, els àscaris, que lluitaven en companyia dels soldats espanyols. El dia 3 de setembre es va organitzar una columna, comandada pel tinent coronel Hernández Francés, a fi de trencar el setge rifeny sobre Kudia Tahar. L’endemà, però, l’intent va fracassar i causà la mort del mateix tinent coronel Hernández, del tinent Sancho i la de set soldats natius. Vertaderament, podem dir que van tenir molt mala sort, ja que el dia 8 es va produir el desembarcament militar d’Alhucemas, i dies més tard un contingent de tropes es dirigiren a Tetuan per a alliberar la guarnició. El desembarcament va inclinar la balança a favor d’Espanya i la guerra finaria en 1927.

Imatge aèria de Kudia Tahar
(Presa el dia 4 de setembre de 1925, dia de la mort del tinent Sancho)
El 10 d’octubre de 1925, aproximadament un mes després de la mort del tinent Sancho, va haver-hi una «manifestación patriótica» a Oliva per a celebrar l’èxit d’Alhucemas, segons informava el diari Las Provincias. A la notícia llegim:

Como nota de respeto, al pasar la manifestación por el domicilio del hijo de ésta don Juan Sancho, oficial de Regulares, muerto heroicamente en las recientes operaciones, cambió la ruta, lo cual fue muy celebrado.

Dos anys després, el setmanari gandià Bayrén publicava una informació referent als actes previstos durant la fira d'Oliva, entre els quals figurava la dedicatòria d’un carrer al malaurat militar:

[...] Han sido invitados por nuestra primera autoridad D. Francisco Salabert y aceptada la invitación, para asistir a la rotulación de algunas calles de la antigua y nueva barriada […]. Una de las calles se rotulará con el nombre de Teniente D. Juan Sancho, hijo de ésta, que murió gloriosamente en campos de África.
 
Carrer del Tinent Sancho
Personalment, crec que commemorar un personatge qualsevol té una importància relativa si no sabem el perquè de tal reconeixement. Almenys ara, pel que fa al tinent Sancho, les coses ens han quedat un poc més clares. 
 
 
 

 
 
 
Fonts:
Bayrén, 20 d’octubre de 1927.
Joaquín de la SANTA CINTA, La úlcera espanyola en África: Héroes caídos en 25 años de Guerra, Biblioteca Online, 2019.
Josep SENDRA i MOLIÓ, «La toponímia urbana d’Oliva», dins Cabdells V, AC Centelles i Riusech, Oliva, 2008.
Las Provincias, 10 d’octubre de 1925.
Memorial de Ingenieros del Ejército, núm. X, octubre de 1925.
Salvador FONTENLA BALLESTA, La guerra de Marruecos (1907-1927), La Esfera, 2017.