dissabte, 11 d’abril del 2020

LA MORT DEL TINENT SANCHO

Si preguntem als veïns d’Oliva on està el carrer del Tinent Sancho, la majoria, segurament, no sabrà ubicar-lo. Inclús jo mateix, en referir-me a ell, acostume a dir «el carrer on estava la botiga de Minyana». Temps arrere, llegint sobre històries bèl·liques del nostre país, em vaig ensopegar amb el personatge que dona nom al dit carrer. Llavors vaig sentir la curiositat d’esbrinar sobre la figura d’aquest militar i conéixer les raons per les quals l’Ajuntament d’Oliva l’havia homenatjat. Però, primerament, vaig obrir el Google Maps per a buscar al plànol l’emplaçament del carrer, ja que no el recordava. Una vegada localitzat, em vaig adonar que es tracta d’un carreró perpendicular al carrer Major, i situat un poc més amunt del carrer de l’Enginy. Cal dir que en el llibre Iniciación a la historia de Oliva es diu que el carrer Tinent Sancho fou retolat en honor al militar en la tercera dècada del segle XX i que abans s’anomenava carrer de les Sòries. Dit açò, anem a parlar del protagonista que ens ocupa.

Evacuació d'un ferit en la guerra del Rif
El tinent Juan Sancho Coloma va nàixer a Oliva en 1895 al si d’una família benestant. Era fill de Francisco Sancho Ibiza i de Maria Coloma Cardona. Son pare fou alcalde d’Oliva en 1907; i el seu oncle, Juan Sancho Ibiza, també ho va ser posteriorment en diferents etapes. Del militar tenim poca informació. Sabem que pertanyia a l’arma d’Infanteria i que va participar en la guerra del Rif, al nord d’Àfrica, lloc on va morir en acte de servei el 4 de setembre de 1925. Aquells dies, el tinent Sancho defensava la fortificació de Kudia Tahar, a Tetuan (capital del Protectorat espanyol del Marroc), dels atacs de les tropes rifenyes comandades per Abd el-Krim. Sancho formava part de la jarca de Tetuan. Una jarca era un contingent de tropes indígenes, els àscaris, que lluitaven en companyia dels soldats espanyols. El dia 3 de setembre es va organitzar una columna, comandada pel tinent coronel Hernández Francés, a fi de trencar el setge rifeny sobre Kudia Tahar. L’endemà, però, l’intent va fracassar i causà la mort del mateix tinent coronel Hernández, del tinent Sancho i la de set soldats natius. Vertaderament, podem dir que van tenir molt mala sort, ja que el dia 8 es va produir el desembarcament militar d’Alhucemas, i dies més tard un contingent de tropes es dirigiren a Tetuan per a alliberar la guarnició. El desembarcament va inclinar la balança a favor d’Espanya i la guerra finaria en 1927.

Imatge aèria de Kudia Tahar
(Presa el dia 4 de setembre de 1925, dia de la mort del tinent Sancho)
El 10 d’octubre de 1925, aproximadament un mes després de la mort del tinent Sancho, va haver-hi una «manifestación patriótica» a Oliva per a celebrar l’èxit d’Alhucemas, segons informava el diari Las Provincias. A la notícia llegim:

Como nota de respeto, al pasar la manifestación por el domicilio del hijo de ésta don Juan Sancho, oficial de Regulares, muerto heroicamente en las recientes operaciones, cambió la ruta, lo cual fue muy celebrado.

Dos anys després, el setmanari gandià Bayrén publicava una informació referent als actes previstos durant la fira d'Oliva, entre els quals figurava la dedicatòria d’un carrer al malaurat militar:

[...] Han sido invitados por nuestra primera autoridad D. Francisco Salabert y aceptada la invitación, para asistir a la rotulación de algunas calles de la antigua y nueva barriada […]. Una de las calles se rotulará con el nombre de Teniente D. Juan Sancho, hijo de ésta, que murió gloriosamente en campos de África.
 
Carrer del Tinent Sancho
Personalment, crec que commemorar un personatge qualsevol té una importància relativa si no sabem el perquè de tal reconeixement. Almenys ara, pel que fa al tinent Sancho, les coses ens han quedat un poc més clares. 
 
 
 

 
 
 
Fonts:
Bayrén, 20 d’octubre de 1927.
Joaquín de la SANTA CINTA, La úlcera espanyola en África: Héroes caídos en 25 años de Guerra, Biblioteca Online, 2019.
Josep SENDRA i MOLIÓ, «La toponímia urbana d’Oliva», dins Cabdells V, AC Centelles i Riusech, Oliva, 2008.
Las Provincias, 10 d’octubre de 1925.
Memorial de Ingenieros del Ejército, núm. X, octubre de 1925.
Salvador FONTENLA BALLESTA, La guerra de Marruecos (1907-1927), La Esfera, 2017.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada