EL LLINATGE JORDÀ A OLIVA

La gènesi del cognom l’hem de buscar a l’Edat Mitjana. Jordà era l’antropònim que adoptaven els infants batejats amb aigua del riu Jordà duta pels pelegrins arribats de Terra Santa. La Bíblia conta que en aquest riu Joan el Baptista va batejar Jesucrist, i en la societat medieval hi havia la creença que ser batejat amb aigua del Jordà perllongava la joventut. Aquest cognom també el trobem sota la forma apitxada Chordá i la femenina Jordana. Equival, igualment, al Jordán castellà.

 

El riu Jordà és l'origen del cognom homònim

Les cròniques diuen que el cavaller català Pere Jordà va participar en la conquesta de València amb conegudes gestes a Morvedre (Sagunt), Albaida i Llutxent. El seu emblema heràldic es conformava de la següent manera: en camper de sinople, dos lleons d’or, rampants i enfrontats, surmuntats de tres melons del mateix metall. En el Llibre del Repartiment de València veiem el llinatge a Alzira en la persona d'Urraca Jordà, l'any 1242. I en la nòmina dels nous pobladors de Morvedre/Sagunt, entre 1244 i 1247, hi figura Bernat Jordà. Posteriorment, el cognom es documentarà en diversos pobles al llarg del reialme, des de Morella fins a Xixona.

Escut d'armes del cavaller Pere Jordà

A Oliva, la presència de famílies amb aquest llinatge sembla posterior a l'expulsió dels moriscos. No obstant això, en 1425 hi havia un prevere al poble dit Bernat Jordà. En la carta de poblament del Raval de 1610, posterior al foragitament morisc, figura Jeroni Jordà; i en el cens o fogatge de 1646, consten dos individus així cognomenats com a caps d’una casa o foc: Jeroni i Roc Jordà. L’arxiu parroquial de Sant Roc va registrar per primera vegada el cognom amb el bateig de Josepa Caterina Jordà Medina en 1615. En canvi, el primer matrimoni documentat és de 1642 i va tenir lloc a l’església de Santa Maria la Major, els contraents foren Jeroni Jordà Medina i Josepa Aguilar Marco.

 

 

 

 

 

Fonts:

Arxiu Parroquial de Santa Maria la Major d’Oliva, QL-04 (1624-1668).

Arxiu Parroquial de Sant Roc d’Oliva, QL-01 (1606-1623), QL-02 (1624-1652).

A. y A. GARCÍA CARRAFA, El solar catalán, valenciano y balear, t. II, Librería Internacional, San Sebastián, 1968.

Enric GUINOT, Els fundadors del Regne de València, vol. I i II, Tres i Quatre, València, 1999.

Francesc de B. MOLL, Els llinatges catalans, vol. I i III, Editorial Moll, Palma de Mallorca, 1959.

José BORDES GARCÍA, La vila d’Oliva al segle XV, Edicions del Sud, 2019.
Llibre del Repartiment de València, edició d'Antoni Ferrando i Francés, Vicent García Editors, València, 1979.