CERCANT EL TOSSAL DE DOIX

Parlar a Oliva del tossal de Doix és parlar d’un topònim que la memòria popular ha relegat a l’oblit. La causa, òbviament, és que la dita elevació muntanyosa no s’hi pot observar en estat natural, ja que actualment rau completament cimentada i només s’intueix quan trepitgem alguns carrers costeruts del Raval. Les referències escrites que la historiografia ofereix respecte del tossal es poden comptar amb els dits d’una mà. No obstant això, val la pena conéixer-les i saber-ne un poc més al voltant d’un turó que el pas del temps va cobrir d’història.

 

D'una banda, tenim els treballs de Francisco Pons Moncho, historiador i antic rector de la parròquia de Sant Roc, qui, en una publicació de 1989, anomenava un censal [1] de 1470 en el qual es parlava d'una casa «en el “carrer de les tendes olim del trapig” que sube al “tossal de Doix”». Aquesta referència del segle xv és, de moment, la més antiga coneguda. També aportava Pons Moncho informació sobre l’escriptura de propietat d’un habitatge del carrer de Sant Isidre: «Casa de una habitación situada en la calle de San Isidro conocida por tossal de Doix». D’igual manera, recordava que en la partida de defunció del metge Jaume Tena, datada l’any 1775, es diu que fou soterrat «en el cementerio (fossar) de esta Iglesia junto a la pared, que mira al tossal de Doix». Fixem-nos que entre aquesta partida i el censal de 1470 hi ha un període tres-cents anys, açò demostra que el topònim es va mantenir viu en la parla popular almenys durant tres segles.

El carrer de La Hoz ocupa dos vessants del tossal de Doix
(Foto: José Caruana)

D'altra banda, l’historiador Josep Sanchis Costa va publicar un article l’any 2000 en el qual documenta que, a l’inici del segle xvii, hi havia un morisc al Raval dit Miquel Juan Duix, treballador les terres dels Tamarit. Duix és una variant ortogràfica de Doix, i ací, com podem veure, figura com a cognom. Fins ara, en cap nòmina de moriscos aveïnats al Raval hem vist mai el dit llinatge. Tanmateix, no hi ha cap dubte que al tossal hi va haver un tagarí dit Doix i que el seu nom va originar el topònim amb què antigament es coneixia la muntanya. Sanchis Costa, a més a més, anomena un censal del segle xviii atorgat per Vicente Pous sobre una casa «en Tossal de Doix».    

Com a complement als treballs de Pons i Sanchis, convé mencionar Vicent Carles Navarro. Aquest, en un estudi publicat en 2009 escrivia el següent: «Diversos són els sondejos efectuats en el perímetre urbà d’Oliva, però encara queda un lloc, situat en la part antiga del casc urbà conegut com el Tossal de Sant Isidre, en el qual pogué tindre el seu assentament el “hisn” (castell, lloc fortificat) esmentat per al-Idrisi [2]». Evidentment, aquest «Tossal de Sant Isidre» que menciona Navarro és la denominació moderna del tossal de Doix. L'àpex o punt més alt del pujol està al carrer de Sant Sebastià, just on enfronta amb el de Santa Llúcia, i s'eleva 45 metres sobre el nivell del mar.

El cim del tossal, al carrer de Sant Sebastià
(Foto: José Caruana)

Pel que fa a l'etimologia del nom, cal adreçar-se als estudis del filòleg Joan Coromines, qui creu probable que Doix derive del nom propi aràbic Duwîs, el qual esdevé del terme dus (xafar). L'evolució del mot hauria estat: El-Dúis > Dúix > Doix. Actualment, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), a Catalunya hi ha una trentena d'individus cognomenats Doix. I al municipi tarragoní de Poboleda s'hi troba el Mas Doix, un important celler vinícola del Priorat.

Tornant a l'assumpte que ens ocupa, i per cloure l'entrada de hui, direm que l’expansió de l’aljama morisca va transformar la fisonomia de la muntanya. A poc a poc, l'indret es va omplir de cases i s’obriren carrers i atzucacs, definint-se una trama urbana típica de les moreries. Hui en dia, si volem conéixer la ubicació exacta del tossal, cal atenir-se al que va escriure Pons Moncho: «...comprendía el entorno formado actualmente por las calles San Sebastián, San Isidro, La Hoz, Poniente, San Pancracio y parte de la Divina Gracia. Un altozano pintoresco, probablemente con algunos pinos y casas diseminadas…». Sens dubte, passejar per eixos carrers tan emblemàtics del Raval és reviure segles d’història; percebre la presència silent de tots aquells que antany hi van viure; i sentir l’energia d’un tossal que roman adormit davall dels nostres peus.

 

[1] Un censal era el dret que tenia un censalista a rebre d’un censatari un cànon anual com a contrapartida d’un capital donat. El document en qüestió li'l va facilitar a Pons Moncho el professor Camarena Mahiques.

[2] Al-Idrisi fou un geògraf i cartògraf almoràvit del segle XII.  

 

Fonts:

Abel SOLER, L'esplendor d'Oliva. De l'honor dels Carròs al comtat dels Centelles, Ajuntament d'Oliva, Oliva, 2000.

Institut Nacional d'Estadística (INE), [en línia], 

<https://www.ine.es>

Joan COROMINES, Onomasticon Cataloniae, [en línia], 

<https://oncat.iec.cat>

José María DOMÍNGUEZ i Francisco PONS MONCHO, Sant Roc d’Oliva. Apuntes históricos, Oliva, 1989.

Josep SANCHIS COSTA, «Moriscos i terratinents. L’origen de les propietats de l’església de Santa Maria la Major d’Oliva», dins Cabdells, 2, AC Centelles i Riusech, Oliva, 2000.

Vicent Carles NAVARRO OLTRA, «Sobre el topònim Awr.ba del districte de Dénia islàmica», dins Cabdells, 6, AC Centelles i Riusech, Oliva, 2009.