Translate

dilluns, 27 de maig del 2019

EL LLINATGE MENA A OLIVA

La presència a Oliva del cognom Mena es remunta a principis del segle XVII amb l'arribada del cirurgià Alonso de Mena, natural de la ciutat murciana de Llorca. Era fill de Juan de Mena i Genesia de Oliva, segons consta en documents parroquials. En 1635, Alonso de Mena es va casar a l'església de Santa Maria amb Agustina Piera Ibiza i, en quedar vidu, ho feu novament amb Teodora Escrivá Catalá en 1649. Creiem que l'arribada d'aquest sanitari a Oliva vendria motivada per la repoblació duta a terme arran de l'expulsió dels moriscos en 1609.

El cognom Mena identifica els individus provinents tant de Mena de Babia, a la província de Lleó, com del Valle de Mena, a Burgos. És, per tant, un cognom toponímic d'origen castellà, encara que el seu significat prové de vocable basc mena, que significa «mineral». Aquest llinatge fou introduït al regne de Múrcia per cavallers cristians que hi participaren en la conquesta i fundaren casa solar a la vila de Mula. Al llibre Antiguedad, y blasones de la ciudad de Lorca, y historia de Santa María la Real de las Huertas..., escrit en 1741 per Pedro Morote, llegim: «Muy antiguos, y notorios Hijos-Dalgo son los de este Apellido, y de ellos ay en diversas partes de estos Reynos, en particular en el de Murcia (…). Don Pedro de Mena Felices, hijo de Geronimo de Mena Botía Durango, casó en Lorca con Doña Ana Garcia de Alcaráz...».

L'emblema heràldic dels Mena arrelats a Múrcia es conforma de la següent manera: En camper atzur, una banda de gules engolada de dragants que acaba en les boques d'ambdós, i en el quarter inferior un llebrer amb una cadena al coll i lligat amb ella a un arbre que ocupa el quarter superior. 



dijous, 16 de maig del 2019

LES TORRES DE GUAITA

Torre de guaita de Piles
La població mudèjar que després de la conquesta de Jaume I residia al Regne de Valencia va ser obligada a abraçar el cristianisme arran de la Revolta de les Germanies (1519-1523). Un bon nombre de musulmans no van acceptar la nova fe i optaren per l'exili al nord d'Àfrica, en un territori anomenat Barbaria. Un d'ells, de nom Alicaix, havia estat mariner mentre vivia a Oliva i, una vegada instal·lat a Alger, es dedicà a la pirateria pel Mediterrani i a captivar cristians que venia allà com a esclaus. Però, de tant en tant, visitava les costes valencianes, a fi de traslladar a Barbaria més famílies musulmanes.


Ruïnes de la torre d'Oliva
(Autor: V. Jordà)
 
Del segle XV al XVII, els corsaris i pirates barbarescos causaren gran mal als regnes cristians, sobretot al Regne de València, que hagué de patir nombroses vegades els assalts i saquejos dels pobles costaners. Fruit d'aquells esdeveniments encara es conserven algunes torres de guaita, bastides per a la defensa de la població local contra les incursions hostils. Talaies que resten adormides al litoral i en són testimonis muts d'un passat complex marcat pel conflicte religiós. [1]

 
[1] Xavier CANYAMÀS, Oliva en la memòria, Ringo Rango, Madrid, 2018, p. 19.
 

divendres, 3 de maig del 2019

JOSÉ PASTOR, L'ELEGÀNCIA DEL TOREIG

El torero José Pastor Mezquida, conegut popularment com el Pasmo de Madrid, va nàixer a Oliva el 15 de gener de 1903. Després d'uns anys de joneguer, va rebre l’alternativa com a matador de la mà del mestre Antonio Márquez, el diumenge 17 de març de 1929, en la plaça Monumental de Barcelona. 

Pastor va començar una carrera exitosa, tant a Espanya com a Amèrica, però enjorn hagué d’abandonar la tauromàquia per problemes de salut i s’instal·là a Bolívia dedicat al negoci miner. En 1963 va retornar a Espanya després d’estar vint-i-nou anys a Sud-amèrica, i en preguntar-li si pensava tornar a la mina, va dir: “Estoy calculando que el más bello y más hermoso oro del mundo es el de la naranja. ¡A veinte duros la arroba! Y bajo el cielo de España”.