LES TORRES DE GUAITA

Torre de guaita de Piles

La població mudèjar que després de la conquesta de Jaume I residia al Regne de Valencia va ser obligada a abraçar el cristianisme arran de la Revolta de les Germanies (1519-1523). Un bon nombre de musulmans no van acceptar la nova fe i optaren per l'exili al nord d'Àfrica, en un territori anomenat Barbaria. Un d'ells, de nom Alicaix, havia estat mariner mentre vivia a Oliva i, una vegada instal·lat a Alger, es dedicà a la pirateria pel Mediterrani i a captivar cristians que venia allà com a esclaus. Però, de tant en tant, visitava les costes valencianes, a fi de traslladar a Barbaria més famílies musulmanes.



Ruïnes de la torre d'Oliva
(Autor: V. Jordà)

 

Del segle XV al XVII, els corsaris i pirates barbarescos causaren gran mal als regnes cristians, sobretot al Regne de València, que hagué de patir nombroses vegades els assalts i saquejos dels pobles costaners. Fruit d'aquells esdeveniments encara es conserven algunes torres de guaita, bastides per a la defensa de la població local contra les incursions hostils. Talaies que resten adormides al litoral i en són testimonis muts d'un passat complex marcat pel conflicte religiós. [1]



 

[1] Xavier CANYAMÀS, Oliva en la memòria, Ringo Rango, Madrid, 2018, p. 19.