La
presència a Oliva del cognom Mena es remunta a principis del segle
XVII amb l'arribada del cirurgià Alonso de Mena, natural de la
ciutat murciana de Llorca. Era fill de Juan de Mena i Genesia de
Oliva, segons consta en documents parroquials. En 1635, Alonso de
Mena es va casar a l'església de Santa Maria amb Agustina Piera Ibiza i, en quedar vidu, ho feu
novament amb Teodora Escrivá Catalá en 1649. Creiem que l'arribada
d'aquest sanitari a Oliva vendria motivada per la repoblació duta a
terme arran de l'expulsió dels moriscos en 1609.
El
cognom Mena identifica els individus provinents tant de Mena de
Babia, a la província de Lleó, com del Valle de Mena, a Burgos. És,
per tant, un cognom toponímic d'origen castellà, encara que el seu
significat prové de vocable basc mena, que significa «mineral».
Aquest llinatge fou introduït al regne de Múrcia per cavallers
cristians que hi participaren en la conquesta i fundaren casa solar a
la vila de Mula. Al llibre Antiguedad, y blasones de la
ciudad de Lorca, y historia de Santa María la Real de las
Huertas..., escrit en 1741 per Pedro Morote, llegim: «Muy
antiguos, y notorios Hijos-Dalgo son los de este Apellido, y de ellos
ay en diversas partes de estos Reynos, en particular en el de Murcia
(…). Don Pedro de Mena Felices, hijo de Geronimo de Mena Botía
Durango, casó en Lorca con Doña Ana Garcia de Alcaráz...».
L'emblema heràldic dels Mena arrelats a Múrcia es conforma de la següent manera: En camper atzur, una banda de gules engolada de dragants que acaba en les boques d'ambdós, i en el quarter inferior un llebrer amb una cadena al coll i lligat amb ella a un arbre que ocupa el quarter superior.
L'emblema heràldic dels Mena arrelats a Múrcia es conforma de la següent manera: En camper atzur, una banda de gules engolada de dragants que acaba en les boques d'ambdós, i en el quarter inferior un llebrer amb una cadena al coll i lligat amb ella a un arbre que ocupa el quarter superior.
