 |
| L'emperador Carles VI d'Àustria (Oli de F. Solimena) |
Francesc Maians va nàixer al segle XVII. Segons contava Gregori Maians en una carta
escrita en 1761, aquest militar pertanyia a una família honrada d’Oliva
que havia viscut al castell de Rebollet i que, malgrat compartir cognom amb ell, no els unia cap vincle familiar. Francesc Maians es va incorporar a
l’exèrcit al servei del rei Carles II, fou precisament la mort sense
descendència del monarca la que va provocar l’enfrontament entre els Borbons i
els Àustries.
En 1705, Maians capitanejava dues companyies borbòniques a Lleida, però aviat canvià de bàndol i se’n passà a l’exèrcit de l’arxiduc. L’any 1706, era sergent major del Regiment d’Infanteria de València, unitat militar on també hi havia un altre oliver, el tinent coronel Gabriel Ripoll. Sabem que, entre 1709 i 1710, Maians va fortificar la ciutat d’Estadilla (Osca) i que en 1712 fou comandant a Falset (Tarragona). L’estiu de 1713 va ser nomenat tinent coronel del Regiment d’Infanteria Mare de Déu dels Desemparats, una unitat creada per a defensar Barcelona i que estava comandada per oficials valencians.
La ciutat comtal fou assetjada i finalment conquerida per les tropes
filipistes sota el comandament del duc de Berwick. Després de la capitulació de
Barcelona, tot i haver promés no aplicar represàlies contra els vençuts, el
duc de Berwick va ordenar la detenció dels caps militars austriacistes. Maians,
en companyia d’altres dotze oficials, va ser traslladat al castell de Santa
Bàrbara d’Alacant. El rei Felip va ordenar, a instància del capità general de
València, el seu allunyament de terres valencianes. Maians i altres companys
van ser enviats Pamplona, el viatge va durar un més i el feren engrillonats dia
i nit. En arribar al seu destí, s’ordenà que foren incomunicats i que ningú no
mantingués cap conversa amb ells. Durant sis mesos van romandre aïllats i a
fosques, la qual cosa li va produir a Maians una important ceguera. A més a més,
les dures condicions carceràries els van provocar nombroses malalties i van
haver de vendre el que duien per poder menjar. En 1719, tots van ser reagrupats a
l’Alcàsser de Segòvia.
Els darrers anys de presidi, Francesc Maians, malgrat el
seu estat físic, ajudava un altre penat, el coronel Vicent-Josep Torres
Eiximeno, qui havia estat company seu al regiment Mare de Déu dels Desemparats,
ja que aquest no podia alçar-se del llit. Ambdós s’alimentaven d’uns pocs diners
que rebia Torres. Al novembre de 1724 se’ls va permetre sortir de l’Alcàsser
durant el dia. L’alliberament definitiu dels empresonats es va produir el 2
d’octubre de 1725, després signar-se la Pau de Viena entre els Borbons i els
Àustries.
Aleshores, Maians va tornar a casa per retrobar-se amb la família, la
qual vivia en la penúria en haver-se confiscat els béns del militar. Posteriorment,
tots plegats s’exiliaren a Viena. Allà, l’arxiduc Carles, ara convertit en
l’emperador Carles VI, va nomenar Maians coronel de l’exèrcit imperial i li
assignà una pensió de 152,5 florins mensuals. En 1752 fou ascendit al grau de
general de batalla, i en 1754 el Sacre Imperi el premià amb un títol nobiliari,
el de Comte de Maians. Es desconeix l’any de la seua mort.
Fins ací tot el que sabem de la vida d’aquest valerós militar que sempre es va mantenir lleial al partit pel qual va lluitar en la guerra, a pesar de la duríssima repressió a què fou sotmés per Felip V de Borbó.
Francesc Maians, comte i general, un personatge mereixedor d’un lloc d’honor entre els olivers il·lustres.
Font:
Xavier CANYAMÀS, «L'enigma Sanxis Maians i dues concessions nobiliàries de la casa d'Àustria», dins Oliva en la memòria, Ed. Ringo Rango, 2018.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada