TOPONÍMIA ANDALUSINA: EL RAFALATAR

A la part septentrional d'Oliva, fitant amb els termes de la Font d'en Carròs i l'Alqueria de la Comtessa, hi ha una partida rural anomenada el Rafalatar. L’origen d’aquest nom hem de buscar-lo en l’època islàmica. És un topònim compost pels termes rafal i atar, i el seu significat fa referència a la propietat d’un individu concret. La paraula rafal encara perviu en el valencià actual i la definició que fa l’Acadèmia Valenciana de la Llengua coincideix amb el significat àrab d’aquesta: casa de camp amb un tros de terra no massa gran. O siga, un rafal és el que en altres parts del territori valencià s'anomena «un mas». També inclou el diccionari una accepció com a sinònim de «marquesina».


El Rafalatar en un mapa topogràfic de 1988

Segons el lingüista Coromines, l’arabisme rafal esdevé de l’ètim <rahl>, que originàriament significaria «el lloc on es fa una parada durant el camí». Això no obstant, en referir-nos al topònim oliver, el Rafalatar vol dir «el rafal d’Atar»; és a dir, una casa amb terres al voltant que pertanyien a un propietari dit Atar. Aquest antropònim àrab encara va romandre a Oliva posteriorment a l’expulsió dels moriscos. A la parròquia de Santa Maria es documenten dos matrimonis de morisquets: un de 1629, en què el contraent es diu Jeroni Atar Abdallà; i un altre de 1653, on el nuvi s’anomena Jeroni Attar Attar. Convé dir que, segons Coromines, el significat del susdit cognom esdevindria del mot àrab Attar, el perfumista, però sense menysprear una altra forma, At-tah(i)r: el cast, el pur. 

En època andalusina, el rafal era un nucli poblacional més menut que una alqueria. Aquest terme apareix al Llibre del Repartiment sota les formes rahal/raal/rafal, i van referides a diverses donacions del rei en Jaume. Al País Valencià, el mot s’ha mantingut en el nomenclàtor d’alguns pobles: Rafelcofer, Rafelguaraf, Rafelbunyol, Ràfol de Salem, Ràfol d’Almúnia i Rafal. D’igual manera, al terme de Palmera hi ha una partida rural anomenada Rafelsineu, i a Gandia en trobem una prop de la costa dita Rafalcaid. Cal dir, finalment, que Gaspar Escolano, en les seues conegudes Décadas, menciona dos rafals despoblats dins del comtat d'Oliva a principis del segle XVII: Rafal Xiscar i Rafal Cohor.  



Fonts:
Garpar ESCOLANO, Segunda parte de la Década primera de la historia de la Insigne y Coronada Ciudad y Reyno de Valencia, Pedro Patricio Mey, València, 1611. 
Vicent SANCHIS i MARTÍNEZ, «Els “rahals” del Llibre del repartiment», Aguaits 16, IECMA, 1999.
Xavier CANYAMÀS, Oliva en la memòria, Ringo Rango, Madrid, 2018.