EL CEMENTERI MÉS ANTIC DE LA PENÍNSULA

A l’inici del segle XX, el metge i naturalista Eduardo Boscá va descobrir en un garroferar del Collado el que havia de ser un important jaciment de l’Edat de la Pedra. Les excavacions realitzades al dit lloc, en 1987 i 1988, van traure a la llum un cementeri prehistòric, l’antiguitat del qual s’estima entre 9.500 i 8.500 anys. Aquesta datació situa la necròpolis del Collado com la més antiga de la península Ibèrica fins ara descoberta.

Restes humanes a la necròpolis del Collado 

El conjunt funerari pertany al Mesolític. Concretament, a un període en què les darreres comunitats nòmades de caçadors-recol·lectors capgiraven a la vida sedentària. A l'àrea excavada, de 143 metres quadrats, es van descobrir catorze soterraments que albergaven l’ossam de quinze individus. 

L’estudi fet pels arqueòlegs afirma que l’assentament va estar ocupat més d’un mil·lenni i que degué ser abandonat fa uns 6.500 anys. Al lloc es van trobar gran quantitat de closques de mol·luscs i de tortugues. També instruments lítics, com ascles de sílex que s'usaven a manera de ganivet. 

Aquests ancessors s’alimentaven principalment de productes marins, d'animals i, en menor mesura, de vegetals. Llavors, la Mediterrània no estava gens lluny de l'assentament. Ateses les excavacions realitzades en altres llocs propers, els investigadors consideren que la línia de costa ocupava bona part de l’actual plana litoral, amb abundants aiguamolls. Això proveïa els habitadors del Collado d'importants recursos que complementaven la seua dieta alimentària.

Fonts:

José APARICIO PÉREZ, El Collado (Oliva - Valencia), RACV Digital, Real Acadèmia de Cultura Valenciana, 2015.

Juan Francisco GUIJABA i altres, «El yacimiento prehistórico de El Collado (Oliva, Valencia): una necrópolis de los últimos cazadores de la península Ibérica», dins Cabdells XV, AC Centelles i Riusech, Oliva, 2017.