LA COMTESSA IL·LUSTRADA MECENES DE GOYA

María Josefa, XIV comtessa d'Oliva

(Oli de Francisco de Goya)

Al llarg dels segles, el títol nobiliari de Comte d’Oliva va estar cinc vegades en mans femenines. Una d’aquestes aristòcrates fou María Josefa de la Soledad Alonso Pimentel y Téllez-Girón. Una dama d’alt llinatge, nascuda a Madrid en 1752, que arrossegava un enfilall de títols nobiliaris: comtessa-duquessa de Benavente, princesa d’Anglona i d’Esquilache, duquessa de Gandia, marquesa de Llombai, comtessa de Mayorga, etc., etc.; i així fins a sumar-ne vint-i-sis. María Josefa fou l’única supervivent d’entre cinc germans i a la mort de son pare, Francisco Alonso Pimentel-Vigil de Quiñones y Borja-Centelles, es convertí en la XIV comtessa d’Oliva. En 1771 es va casar amb un cosí, Pedro de Alcántara Téllez-Girón, IX duc d’Osuna. Amb aquesta unió, el comtat d’Oliva quedava lligat a la casa d’Osuna, una estirp força important a Espanya. El matrimoni va tenir una prolífica descendència. Malgrat la mort de quatre criatures, una rere altra, per causa de l’alta mortalitat infantil de l’època, posteriorment encara en van nàixer cinc més que van assolir l’edat adulta.

 

María Josefa era una dama culta i de gustos refinats captivada per la Il·lustració, un moviment cultural i filosòfic d’influència francesa. La seua inquietud intel·lectual la dugué a interessar-se pels assumptes polítics i sempre estava oberta a qualsevol afer relacionat amb les ciències o les arts. La comtessa va ser la primera presidenta de la Junta de Damas de Honor y Mérito, una associació filantròpica femenina creada pel rei Carles III a l’estil de la Real Sociedad Económica Matritense de Amigos del País, organització composta exclusivament per homes, però a la qual pertanyé María Josefa com a sòcia de mèrit. La Junta va desenvolupar diverses accions orientades al gènere femení. Entre d'altres, va assumir la gestió de les recentment creades escoles d’oficis, anomenades «Escuelas Patrióticas»; també de la borderia de Madrid, a fi de reduir la mortalitat infantil; i col·laborà activament en la presó de dones, oferint cursos de capacitació a les recluses perquè pogueren aprendre un ofici que els facilités la inserció en la societat.

 

Els ducs d'Osuna i llurs fills
(Oli de Francisco de Goya)

Els ducs d’Osuna van construir un palau a Madrid anomenat El Capricho, situat a l’Alameda d’Osuna. El nom, per si mateix, ja manifestava les ambicions dels esposos. L’edifici va ser lloc d’encontre d’aristòcrates i artistes. Per allà passaven còmics, ballarines, escriptors, músics, poetes, pintors... Podem dir que es va convertir en el centre de la intel·lectualitat a la capital d’Espanya. María Josefa fou mecenes de nombrosos artistes, entre els quals hi havia el pintor Francisco de Goya, qui va retratar la comtessa i la seua família. Certament, els ducs no escatimaven un real i, com se sol dir, disparaven amb pólvora de rei. A pesar de ser una de les famílies més riques d’Espanya, l’alt tren de vida els comportava quantioses despeses que sovint es traduïen en greus problemes financers. El duc va finar en 1807. L’any següent, amb la invasió napoleònica de la Península, la família es va refugiar a Cadis, ciutat on va romandre durant cinc anys.
 

Façana del palau El Capricho

Després d’una llarga vida xafant moqueta, María Josefa Alonso de Pimentel, XIV comtessa d’Oliva i duquessa consort d’Osuna, va morir a Madrid en 1834 als huitanta-dos anys. Val a dir que la seua vida fou un cúmul d’experiències apassionants. Aquesta noble ha passat a la història com la «Duquessa Il·lustrada», i no hi ha cap dubte que la seua influència fou determinant en el canvi social i cultural que la nació va viure durant la primera meitat del segle XIX. Al capdavall, podem dir que fou una de les últimes grans aristòcrates de l’Antic Règim.

Fonts:
mcnbiografias.com
Real Academia de la Historia