Llinatge molt antic, l’origen del qual el lingüista Francesc de B. Moll situa en un diminutiu de moro. A
Cardedeu (Barcelona) hi ha el paratge Pla de Can Morató, el topònim al·ludeix a
una antiga masia rural reconvertida en lloc de celebració d’esdeveniments.
Es documenta la presència d’aquest cognom al Regne de València posteriorment a la conquesta cristiana. En el Llibre del Repartiment de València apareix fins a cinc vegades escrit sota la forma Moraton. Un dels registres anomena una dona entre els beneficiats per les donacions reials a Gandia: Pereta de Moraton /et filio tuo Arnaldo/ domos in Candia et III jovatas terre in Beniato (A Pereta de Morató, i al teu fill Arnau, unes cases a Gandia i tres jovades de terra a Beniato). En els segles XIII i XIV hi havia cases amb aquest llinatge a Gandia (1244), Albal (1244), Cocentaina (1248), Peníscola (1248-1251), València (1354-1373), Dénia i Xàbia (1381), Morella (1396), etc.
Es documenta la presència d’aquest cognom al Regne de València posteriorment a la conquesta cristiana. En el Llibre del Repartiment de València apareix fins a cinc vegades escrit sota la forma Moraton. Un dels registres anomena una dona entre els beneficiats per les donacions reials a Gandia: Pereta de Moraton /et filio tuo Arnaldo/ domos in Candia et III jovatas terre in Beniato (A Pereta de Morató, i al teu fill Arnau, unes cases a Gandia i tres jovades de terra a Beniato). En els segles XIII i XIV hi havia cases amb aquest llinatge a Gandia (1244), Albal (1244), Cocentaina (1248), Peníscola (1248-1251), València (1354-1373), Dénia i Xàbia (1381), Morella (1396), etc.
 |
| El mas Can Morató, prop de Cardedeu |
Pel que fa a Oliva, veiem el cognom Morató
en un document de 1558, hi figura Guillem Morató, habitador de la Vila. El
primer bateig registrat d’un Morató és de 1615, a la parròquia de Sant Roc, i correspon a
la xiqueta Elisabet-Josepa Morató Pérez, filla de Batiste i Francisca. En Santa
Maria consta el primer casament d’un baró l’any 1628. Els consorts van ser Joan
Morató Pedrós i Úrsula Santorum Esteve. En el fogatge de 1646 hi ha cinc cases
amb aquest cognom, els caps de casa eren: Francesc, Joan, Mateu, Josep i la
viuda de Francesc Morató.
Fonts:
Arxiu Parroquial de Santa Maria d’Oliva, QL-04 (1624-1668).
Arxiu Parroquial de Sant Roc d’Oliva, QL-01 (1606-1623).
Arxiu Regne
de València, Generalitat, Veïnat del Regne de València (1646).
Enric GUINOT, Els fundadors del Regne de València, vol. I i II, Tres
i Quatre, València, 1999.
Francesc de B. MOLL, Els llinatges catalans,
t. III, Editorial Moll, Palma de Mallorca, 1959.
Jaime J. CHINER GIMENO, «Aportación a la antroponimia del condado de
Oliva: las tomas de posesión de don Serafín Centelles», dins Butlletí de la
Societat d’Onomàstica, núm. 49.
Llibre del Repartiment de València,
edició d'Antoni Ferrando i Francés, Vicent García Editors, València, 1979.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada