Cognom
patronímic català que també ofereix les variants Gilaberte i Chilavert. Té el mateix
origen que Gisbert, ja que ambdós deriven del nom germànic Gisiberth que significa «brillant com la fletxa». Va
passar als regnes de Mallorca i València amb la conquesta cristiana. Al Llibre del Repartiment de València
apareix escrit sota les formes Gilberti, Gilaberti i Gilbert.
En els segles
XIII i XIV hi havia cases amb aquest llinatge a Morella (1244), Borriana (1286),
Oriola (1300), València (1306), Gandia (1373), Piles (1373), Dénia (1381) o Alzira
(1399), entre d'altres. També apareixen famílies Gilabert entre els repobladors mallorquins arribats al Regne de València arran de l’expulsió morisca de 1609. Aquestes es van assentar a Pedreguer, Ondara i Fageca.
![]() |
Parròquia de Sant Roc |
Actualment, les províncies
amb més habitants censats amb aquest cognom de primer són: Tarragona,
Alacant, València i Lleida.
Fonts:
Antoni MAS i FORNERS, Joan Lluís MONJO i MASCARÓ, Per poblar lo regne de Valèntia..., Govern de les Illes Balears, 2002.
Arxiu Parroquial de Sant Roc d’Oliva (APSRO), QL-01 (1606-1623).
Arxiu Parroquial de Santa Maria d’Oliva (APSMO), QL-04 (1624-1668).
A. y A. GARCÍA CARRAFA, El solar catalán, valenciano y balear, t.
III, Librería Internacional, San Sebastián, 1968.
Enric GUINOT, Els fundadors del Regne de València, vol. I i II, Tres
i Quatre, València, 1999.
Francesc de B. MOLL, Els llinatges catalans, t. II, Editorial Moll,
Palma de Mallorca, 1959.
Llibre del Repartiment de València, edició d'Antoni Ferrando i Francés, Vicent García Editors, València,
1979.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada