Translate

dissabte, 7 de novembre del 2020

LA CANYAMEL, ESTRELA DEL RENAIXEMENT

Bernardino Gómez Miedes (1515-1589) fou un prelat, humanista i historiador terolenc que, després d’uns anys a Roma, es va establir a València, on exercí de canonge de la catedral i ardiaca de Sagunt. Cap al final de la seua vida escriví La historia del muy alto e invencible rey don Jaime de Aragón, primero de este nombre llamado el Conquistador. L'any 1585, l'eclesiàstic abandonà València en ser nomenat bisbe d’Albarrasí.

En aquest llibre, hi ha un paràgraf que fa referència a la nostra ciutat. A finals del segle XVI, l’autor destacava la ubèrrima horta d’Oliva, en aquell moment conreada amb cura per les valuoses mans dels vassalls moriscos. Són apunts històrics curiosos que plau llegir quatre segles després; és com recuperar un fotograma del passat que convé conservar amb estima. Vegem-ne un fragment:

La otra villa que está asentada en lo último del valle hacia mediodía, con su fortaleza en un recuesto de monte muy bien labrada, se llama Oliva, cabeza de su Condado, también es riquísima: porque abunda de todo lo que en Gandía: de la cual no dista más de una legua; pero es este espacio de tierra, aunque pequeño, incomparable de fértil y fructífero. Porque tomado en forma cuadrada, cercado por el levante del mar, por el mediodía de Oliva, por el poniente de montes y por el septentrión de Gandía, y ser todo él por la mayor parte plantado de cañaverales de azúcar, se halla, que éste y los demás provechos que produce en un año se estiman hoy en 300.000 ducados, según por el diezmo y primicias [que] de ella se averigua. [1]

La canyamel va proporcionar grans beneficis econòmics als comtes d'Oliva
La canyamel, o canya de sucre, va proporcionar grans beneficis econòmics als comtes d'Oliva. Aquest cultiu, estrela del Renaixement valencià, començà el seu declivi a la Safor a partir de la segona meitat del segle XVIII. Les causes foren diverses: la gelada de 1754, la plaga de llagosta de 1756 i, sobretot, la competència del sucre americà. 

L'edifici de l'Enginy, recentment restaurat, és un dels millors testimonis materials de l'esplendor econòmica viscuda al voltant de la indústria sucrera en un període crucial de la història d'Oliva.




[1] Bernardino GÓMEZ MIEDES, La historia del muy alto e invencible rey don Jaime de Aragón, primero de este nombre llamado el Conquistador, València, 1584.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada