COM ES DIU AQUEST CARRER?

Sens dubte, molts de vosaltres l'haureu identificat a primer cop d'ull en veure la foto. Efectivament, es tracta del carrer de les Tendes, una vella via de comunicació situada a la zona més planera del Raval. El fet de ser el protagonista de l'entrada de hui és pel gran nombre de denominacions que ha tingut al llarg de la seua història. Les primeres informacions conegudes parlen del carrer del Trapig. És clar que el nom era pel trapig sucrer que ací hi havia tocant a la séquia Mare i el carrer del Barranc. Al dit lloc, ara un solar habilitat com a pàrquing de vehicles, antany s'hi trobava la coneguda taverna de Garrofí, que, per cert, era un cognom morisc.

La séquia Mare, actualment soterrada, entra al carrer de les Tendes des del carrer Sant Vicent i continua pel de les Moreres, plaça de la Bassa i segueix el seu traçat per altres carrers del poble. Recordem que la força de l’aigua s’aprofitava antigament per a moure els ginys hidràulics. Una funció que a Oliva feien la séquia Mare i la bassa que hi havia a la plaça del mateix nom: procurar el cabal d’aigua necessari per posar en moviment un molí fariner i l’enginy del sucre.

Carrer de les Tendes vist des de la Raconada d'Alonso

A la primitiva denominació de carrer del Trapig li va seguir, almenys des del segle XVI, la de carrer de les Tendes, encara que no queda clar el perquè d'aquest nom. Tal vegada era per haver-hi un elevat nombre de botigues, qui en sap? Però, durant segle XX, els tripijocs polítics van començar amb les malifetes de «qui mana fa el que vol». Llavors, les autoritats locals es van encabotar a deixar el seu segell en el nomenclàtor del poble «li pese a qui li pese». A l'entrant del segle passat, algun il·luminat va pensar que els noms històrics pels quals són coneguts els carrers era una cosa intranscendent. Que homenatjar a en Pau o a en Pere i dedicar-li una via pública era més important que mantenir les denominacions tradicionals. D'aquest nepotisme, o caciquisme —com deia Maians—, en tenim bona mostra a Oliva. Que un carrer de nova construcció se li dedique a un personatge concret, és més que acceptable; però que es despulle un sant per vestir-ne un altre... no té sentit.

Doncs bé. Arriba el segle vint i el nom del carrer de les Tendes es canvia pel d’Antonio Calabuig. Pocs anys després se substitueix pel del personatge de moda i passa a denominar-se General Primo de Rivera. Posteriorment ve la Segona República i, del 1931 al 1937, és retolat com Alcalá Zamora. Durant la Guerra Civil, de nou els governants intenten deixar la seua empremta al dit carrer i li posen Carlos Marx. Però, en acabar la guerra, els vencedors diuen que nanai, i torna a ser General Primo de Rivera... I així estigué fins que algú amb prou trellat va decidir, l'any 1971, que la denominació fora la que tothom usava i que no era altra que carrer de les Tendes. A que tot sembla surrealista? Doncs no m'he inventat res. Voldria que l'entrada de hui servira de reflexió i així evitar els errors comesos en el passat. No cal ser massa intel·ligent per a saber que la tradicional toponímia urbana forma part del nostre patrimoni històric immaterial i que, per descomptat, pertany a tots els olivers. 

Fonts: 

Francisco PONS MONCHO, «“Erudició Esparsa”: recull d’articles breus de temàtica local», dins Cabdells, núm. 6, Associació Cultural Centelles i Riusech, Oliva, 2009.

Josep SENDRA i MOLIÓ, «La toponímia urbana d'Oliva», dins Cabdells, núm. 5, Associació Cultural Centelles i Riusech, Oliva, 2008.