Hom denomina la Restauració al període històric d'Espanya que s'inicia amb el restabliment de la monarquia borbònica mitjançant Alfons XII, en 1874, i que acaba en 1931 amb la sortida a l'exili del seu fill, el rei Alfons XIII. Recordem que Alfons XII
va morir de tuberculosi l’any 1885 quan només comptava vint-i-set anys, llavors la regència va quedar en mans de la viuda: la reina Maria Cristina
d’Habsburg. El sistema polític de la Restauració es va caracteritzar per
l’alternança en el poder de dos partits: el conservador i el liberal. Si bé el poder era administrat pel rei —o la reina regent—, ambdós partits, liderats per Cánovas
i Sagasta, s’alternaven en el govern de la nació i jugaven les cartes que millor els convenia en cada moment, tot a l’abric del caciquisme
imperant a l’època. Certament, el sistema no funcionava d’una manera massa
democràtica, puix les eleccions sovint eren manipulades amb la complicitat dels
governadors civils, els quals comptaven ensems amb la col·laboració dels
factòtums locals.
Així les coses,
l’any 1893 el governador civil de València era el mallorquí Pascual Ribot
Pellicer, un polític liberal cunyat d’Antonio Maura (qui fou president del
Consell de Ministres a l’inici del segle XX). A l’abril d’aqueix any, el
governador va enviar a Oliva un delegat perquè inspeccionara el correcte
funcionament de l’administració local, però aquest va informar negativament en
vista de les greus irregularitats detectades. Aleshores el governador va
suspendre l’Ajuntament, o siga, va apartar dels seus càrrecs els membres de la
corporació municipal. Aviat el consistori va presentar un recurs d’alçada davant el
Ministeri de la Governació contra la decisió adoptada pel Govern Civil. El 17
de juny la Gaceta de Madrid va
publicar una reial ordre, signada pel ministre Venancio González, en resposta
al recurs, i en la qual s’exposaven les causes que van motivar l’esmentada
suspensió. El reguitzell de motius és força interessant, vegem:
[...] convocado el Ayuntamiento á sesión [...] resulta que los fondos no se guardan en el arca correspondiente, sino que los tiene el Depositario de la Corporación y otro que se llama del Hospital; que se han practicado obras que exceden de 500 pesetas, sin subasta y sin que se publicaran anualmente las listas de jornales; que se han pagado fondos por razón de suministros desde 1870, cuyos fondos venían reteniéndose en poder de los Depositarios, sin instruir los debidos expedientes de reintegro; que á los vigilantes se les ha destinado á ser guardas rurales, cuyo servicio desempeña la Guardia civil; que se acude á la prestación personal sin tener formado el padrón correspondiente; que no se hace distribución de los productos de los montes comunales; que en el acta de arqueo de 30 de Noviembre de 1892 aparece un crédito garantizado con hipoteca y aun no consta se haya tratado de realizar; que aparecen englobados entre los deudores del Ayuntamiento los del Pósito, siendo tan distinta la tramitación; que en el actual año natural sólo ha celebrado el Ayuntamiento ocho sesiones; que la Junta de Instrucción primaria no ha celebrado más que una, y la pericial dos, desde el comienzo del año 1892; que no se han elevado a escritura pública los contratos con los Facultativos; que no hay padrón para alojamientos y bagajes ni inventario del Archivo desde 1887; que el libro de multas gubernativas no lo firma el Secretario; que los préstamos hechos por el Pósito no lo han sido previo anuncio; que aparece menor el número de pedidos hechos en 31 de Diciembre último que el de obligaciones extendidas, y que hay el temor de que algunos documentos han sido extendidos con posterioridad a la fecha que llevan.
 |
| L'edifici de l'Ajuntament en una postal antiga |
A l'últim, el Ministeri
confirmava la suspensió i sentenciava:
[...] no solo aparece demostrado [...] que el Ayuntamiento de que se trata cometió punible negligencia en la gestión de los intereses comunales, sino que alguno de los hechos puede ser materia constitutiva de delito [...].
No sabem com va acabar l’assumpte, ni tampoc qui era l’alcalde aquell any, però
els motius de la suspensió en són un bon exemple de com eren les mangarrufes
dels cacics que ostentaven el poder local en aquell moment.
A més d’això,
l’arxiu de premsa històrica ens ha permés saber d’altres casos semblants, com
un de 1909 en què huit regidors de l’ajuntament oliver van ser acusats i
jutjats per malversació de cabals públics, si bé finalment tots van ser
absolts. També que, pel 1910, es va donar un cas que va acabar en els tribunals i
l’alcalde, Francisco Sancho, suspés del càrrec (potser per desavinences personals amb el
governador civil). I que en 1927 en van ser díhuit els processats per malversació i
falsedat, entre els quals hi havia nou exregidors, i el Govern Civil va decretar la suspensió
de l’Ajuntament. Amb tot açò, podem fer-nos una idea de com es governava el
poble en èpoques passades.
