EL VELL CAMP DE FUTBOL

El segle XX ha estat el segle dels grans avanços tècnics i científics, però també el d’un nou esport: el futbol ⚽. Un esport que va nàixer a Anglaterra al segle XIX i que a poc a poc es va guanyar el fervor del populatxo com a forma d’entreteniment de masses. Recordeu aquell aforisme dels romans de «al poble pa i circ»? Doncs ara esdevenia «al poble jornal i futbol». Al nostre territori, els espectacles tradicionals, com els bous o la pilota valenciana, assistien bocabadats a la pèrdua progressiva de feligresos en favor del nou rival. El futbol, com després feren els Beatles, va embogir les masses, i per tota la geografia sorgien clubs amb legions de seguidors disposats a omplir els estadis i, alhora, tirar-li floretes a l'àrbitre —o a sa mare—.

A Espanya, el futbol va arribar de la mà de treballadors anglesos. En 1873 hi havia el Cable Club Vigo i, en 1878, el Río Tinto Foot-Ball Club, ambdós equips ja desapareguts. El degà dels clubs que encara perduren és el Recreativo de Huelva, fundat l’any 1889. Posteriorment, en 1898, es va formar l’Athletic Club de Bilbao. Per contra, el nostre València C.F., campió de fer patir 😢, va nàixer en 1919.

Façana principal del Ramón Laporta
(Font: UD Oliva - Foto antiga)

A Oliva, com no podia ser menys, també va arribar el virus britànic i pertot arreu sortien equips. Segons contava Evarist Falgàs en el seu llibre intitulat Un recorregut per la memòria (Des d'Oliva i el futbol), va ser en 1946 quan es van fusionar dos clubs locals: l’Athletic Club Oliva i el Club Deportivo Oliva. Fruit d'aquesta unió va nàixer la Unión Deportiva Oliva (la Ude), l’equip local destinat a omplir-nos de glòria les vesprades dels diumenges ✌. De llavors ençà, l’equip blavet ha jugat quinze temporades en Tercera Divisió i una en Segona B. Entre els jugadors que van començar a pegar puntellons en la Ude i que després es van professionalitzar tenim a Gallet, Mestre, Cota, Morera i Fuster. D’ells vam tractar en un altre post que podeu consultar ací.

 

Com que ja teníem club de foot-ball, ara calia copsar un terreny de joc «com Déu mana». Aleshores, les autoritats locals amb l'alcalde al capdavant, i que a més era el capità de l’equip, van habilitar un camp a tocar de la via del tren que la comtessa de Maians, doña Ana María Sanchiz y Mayans, havia donat al municipi. Convé recordar que la il·lustríssima senyora té dedicat un carrer a l’eixample, just a la zona que la seua família va urbanitzar a últims del segle XIX (d’açò també n’hem parlat). Aquell alcalde-jugador tan implicat amb l'esport de moda era José Luis Sostrada Burgalat, fill d’Amparo Burgalat i d'un tinent de Carrabiners.

 

En octubre de 1946 es va inaugurar el nou camp de futbol, el qual fou batejat amb el nom de l'aleshores governador civil de la província: Ramón Laporta Girón, un «camisa vella» de Falange a qui el triomf dels sublevats en la Guerra Civil li va permetre medrar en la rància política del règim franquista. El motiu per posar-li a l'estadi el nom del governador va ser, segons Falgàs, haver-hi contribuït econòmicament a la seua construcció. Cal dir, endemés, que la peculiar façana del recinte fou projectada per l’arquitecte valencià Joaquín Rieta .

Perspectiva del camp de futbol
(Font: UD Oliva - Foto antiga)

En la crònica esportiva del vell setmanari gandienc Mondúber llegim que, el 14 de novembre de 1948, la U.D. Oliva va jugar al Ramón Laporta contra el CF Gandia. El resultat final fou 1-3 a favor dels pixavins. El vendaval gandienc va traure de polleguera els jugadors olivers. Segons el cronista, «partieron de Sostrada las alteraciones del juego»; és a dir, assenyalava l’alcalde-capità com el responsable dels aldarulls al terreny de joc. De tot el que ocorregué va prendre bona nota el Comité de Competició i el resultat fou «tres meses de suspensión al capitán y jugador de la U.D. Oliva, José Luis Sostrada Burgalat, por amenazar e intentar coaccionar al árbitro». I encara més: «Al U.D. Oliva, multa de 50 pesetas por los incidentes ocurridos y otra multa de 25 pesetas, por alinear un jugador sin presentar la correspondiente ficha ni boletín». Redeu, com se les gastava l'alcalde! Amenaces i coaccions... Pense que degué recórrer al seu amic el governador per afeblir el càstig imposat 😎.   

 

Als anys seixanta, la U.D. Oliva passà a jugar al nou poliesportiu construït al Camí de la Mar. Mentrestant, el terrós Ramón Laporta fou destinat a uns altres usos, però abans l’Excel·lentíssim Ajuntament va fer una memorable operació immobiliària especulant amb un cantó del recinte esportiu 💰💰. Finalment l’any 1969, en aquell solar on els hooligans olivers havien cantat els gols de la Ude, s'inaugurà l’Institut de Batxillerat Gregori Maians, centre docent on s’han educat moltes generacions de joves i que a hores d’ara alberga el col·legi públic Desemparats i altres entitats de caràcter cultural i educatiu. Per la seua part, la U.D. Oliva deambula per Primera Regional, esperant que la deessa Fortuna l’eleve a l’Olimp dels victoriosos 🏆.

Fonts:

Evarist FALGÀS i SOLER, Un recorregut per la memòria (Des d'Oliva i el futbol), Gràfiques Colomar, Oliva, 2001.  

Mondúber, 20 de novembre de 1948.

UD Oliva - Foto antiga