URBANISME AL SEGLE XIX

Don Luis Mayáns y Enríquez de Navarra

En desembre de 1883, el setmanari gandienc El Litoral informava de les intencions de don Luis Mayans de transformar en solars un terreny que tenia a Oliva, a espatles del convent del Rebollet. L’interessat, don Luis Mayans y Enríquez de Navarra, de la família de l’erudit Gregori Maians, fou un il·lustre personatge nascut a Ontinyent, però d'arrels oliveres. Al llarg de la seua vida va exercir diferents càrrecs públics: alcalde major del Ferrol, diputat a Corts, president del Congrés dels Diputats, ministre del Tribunal Suprem de Guerra i Marina, ministre de Gràcia i Justícia i ministre d’Estat, entre d'altres. Heus ací la notícia que publicava El Litoral:  

Parece que el Sr. D. Luis Mayans ha determinado destinar para solares su posesión titulada del Camp, cuyo plano comprende dos calles rectas desde la carretera del litoral hasta la vía férrea, y otra transversal, desde el Convento, hoy arruinado, hasta el camino de Piles, formando un espacioso barrio, que indudablemente ha de hermosear las afueras de la villa y las avenidas de la estación del ferro-carril que próximamente va á construirse.

Àmbit de l'actuació urbanística
(Cartografia de l'ICV)

Atés que don Luis Mayans havia mort en 1880, no hi ha dubte que degué ser la seua família la que va iniciar els tràmits urbanitzadors. Don Luis tenia una filla, Josefa Mayans y Calvo de la Puerta, casada amb Ramón Sanchiz del Castillo. El matrimoni era pare de  cinc fills, els cognoms dels quals van donar nom al carrer Sanchis Mayans, un dels «rectes» que  menciona la notícia; l’altre és el que ara s’anomena Salvador Soler i Soler (abans Capitán Cortés). El transversal es correspon a l’actual carrer Comtessa de Maians, i el camí de Piles és ara l’avinguda Vicente Parra.

 

Un dels fills, Gonzalo Sanchiz Mayans, va rehabilitar, en 1924, el títol nobiliari de Marqués de Montemira; i és besavi de la coneguda dissenyadora Ágatha Ruiz de la Prada. Igualment, una germana seua, Ana María Sanchiz, va iniciar els tràmits per a recuperar una altra dignitat nobiliària: el Comtat de Maians. D’ací esdevé el nom del carrer Comtessa de Maians, en clara referència a la il·lustre senyora. Cal recordar que aquesta família va donar al poble d'Oliva els terrenys on s'ubica el col·legi Verge dels Desemparats (l'antic institut de batxillerat).

L’estació que «próximamente va á construirse» de la qual parla la notícia, i que ja no existeix, es va inaugurar en 1884, malgrat les disputes polítiques de llavors sobre el seu emplaçament. I, pel que fa al convent «arruinado», va ser enderrocat per a bastir el col·legi El Rebollet.

 

 

Fonts:

El Litoral, 2 de desembre de 1883.

Xavier CANYAMÀS, «L’enigma Sanxis Maians i dues concessions nobiliàries de la casa d’Àustria», dins Oliva en la memòria, Ringo Rango, 2018.