BATISTE MORELL: SICARI

A mitjan novembre de 1904, les pàgines de successos dels principals periòdics valencians informaven sobre un crim ocorregut al Cabanyal, el barri marítim de la ciutat de València. La víctima resultà ser Juan Bautista Morell Savall, de malnom el Pinxo d'Oliva, un oliver de trenta anys que llavors deambulava pel Cap i Casal exercint l'ofici de sicari. Havia nascut en 1874 i era fill de Juan Bautista Morell Moncho i María Savall Llorca. Les cròniques periodístiques li atribuïen fama de «pendenciero y camorrista» i havia estat en la garjola per haver assassinat un carrabiner. Tanmateix, la mort del Pinxo calia situar-la en les diferències que aleshores enfrontava els pescadors del barri mariner amb els patrons, tal com assenyalava la premsa: «Las luchas que sostienen los pescadores del Cabañal van ya produciendo los naturales efectos...». 

A primeres hores de la vesprada del diumenge 13 de novembre, dos pescadors dits Manuel Peris i José Bataller sortien d'una reunió convocada per una associació anomenada Progreso Pescador. En arribar al carrer de Sant Rafel s'ensopegaren amb el Pinxo, el qual, i segons afirmava un periòdic, era un camorrista «Al servicio de los patronos de las barcas pescadoras del 'bou'». Els patrons havien contractat sicaris forasters per a contrarrestar la lluita que mantenien amb els pescadors. En els moments previs a la seua mort, el Pinxo amenaçava un ancià que romania a la porta de casa. L'inesperat encontre del sicari amb Peris i Bataller va provocar un dur enfrontament, «dirigiéndose mútuamente insultos, que exacerbaron los ánimos, hasta el punto de que sacando armas de fuego i blancas se agredieron...». 

La vuelta de la pesca, oli de Joaquín Sorolla que retrata la 'pesca del bou' 

L'incident va acabar amb el Pinxo estés a terra al bell mig d'un toll de sang. Diu la crònica que eixe dia a l'oliver «se le vió en estado de embriaguez, que iba insultando y desafiando á cuantos encontraba al paso, y que al llegar á la esquina sacó su revolver y un cuchillo. Hizo con el primero algunos disparos contra un grupo de chicos que al pasar habían exclamado: "Ahí va el pincho de Oliva"». En el moment de la mort vestia «traje de americana de color gris, sombrero pavero de color café, faja azul, botas, camisa clara y que usaba bigote y tufos». Un testimoni de l'aldarull definia el Pinxo com un «pendenciero y camorrista [...] que en el mes de septiembre entró en el café de "Chuano" en ocasión de estar éste completamente lleno, y retó a cuantos en él se encontraban para que salieran á la calle en grupos de cinco á matarse con él». Segons l'informe forense, el cadàver mostrava «dos heridas de arma de fuego, una en el cuello y otra en la región lumbar, y tres de arma blanca en el pecho, espalda y hombro derecho». La mort degué ser instantània, ja que presentava greus hemorràgies internes. 

El juí es va celebrar quasi un any després del crim, amb tres individus encausats. A banda dels mencionats Peris i Bataller, calia sumar-ne un altre dit Vicente Amadeu. El fiscal sol·licitava per a cadascú d'ells 17 anys, 4 mesos i 1 dia de presó; a més de pagar les costes judicials i satisfer una indemnització de 2.000 pessetes. L'advocat defensor va basar la defensa dels acusats a culpar de la mort del Pinxo a «la irresponsabilidad de la multitud ante la acción y conducta del "Pincho d'Oliva"», alhora que exposava els grans beneficis morals i econòmics assolits per Progreso Pescador. La manca de proves concluyents, i després d'escoltar els diferents testimonis que van declarar davant el tribunal, la justícia fallava a favor dels processats i decretava la seua absolució. La crònica periodística asseria que «El fallo del tribunal fué acogido con grandes aplausos por el numeroso público que llenaba la calle...». I és que sempre s'ha dit que mort el gos, morta la ràbia. La ràbia que poguera tindre el malaurat Batiste va morir amb ell una freda vesprada de novembre de 1904. Que Déu l'haja perdonat.

Fonts:

El Pueblo, 14 i 16 de novembre i 7 de desembre de 1904.

El Pueblo, 4 d'octubre de 1905.

La Correspondencia de Valencia, 14 de novembre de 1904.