Tots els divendres de l'any, quan els primers raigs
de sol assomen per l'horitzó, un formiguer de persones i vehicles envaeix el
passeig d'Oliva. Són els venedors que, setmana rere setmana, alcen les seues
paradetes per oferir a la població un univers de mercaderies. Al mercat d'Oliva
s'hi pot trobar quasi de tot: fruites i verdures acabades de collir, plantes,
sabates, cassoles, ganivets, articles de marroquineria i tèxtil, mel de
taronger... Aleshores, el passeig esdevé un gran aparador a peu de carrer que
ompli el cor de la ciutat de vida, colors i brogit.
El conegut popularment com «el mercat dels
divendres» atrau també gent d'altres pobles de la contornada i, al mateix
temps, s'ha convertit en un atractiu turístic. Més d'una vegada m'he trobat
forasters que hi acudeixen fidelment cada setmana, captivats pel seu encís i per aquella manera tan mediterrània d'entendre el comerç i la
convivència. El mercat abraça tot el passeig i es complementa amb l'edifici del
Mercat Municipal, que obri les portes de dilluns a dissabte i ofereix productes
frescos —carn, peix i altres queviures de proximitat.
Convé recordar, encara que siga a grans trets, la història del mercat d'Oliva, una història força desconeguda per a bona part dels qui cada divendres passegen entre les parades sense imaginar quants segles de vida i de memòria s'amaguen darrere d'aquell tràfec incessant. Per a aproximar-nos al seu origen i evolució, resulten imprescindibles les aportacions històriques de Francisco Martí, Josep Camarena, Abel Soler i Joan F. Pi.
El 27 de març de 1298, Francesc Carròs, senyor
d'Oliva, obtingué privilegi del rei Jaume II per a celebrar mercat els dijous,
ja que aquest era «el darrer dia laborable de la setmana islàmica», tal com
assenyala Soler. La concessió reial garantia als comerciants forasters seguretat
en els camins durant els seus desplaçaments a Oliva. Camarena, per la seua
part, recorda que la finalitat dels mercats medievals era afavorir el
desenvolupament econòmic dels pobles i, en conseqüència, estimular-ne el
creixement demogràfic.
L'any 1310, el rei reafirmà la concessió, però el
mercat fou traslladat als divendres a instàncies de Carròs. No obstant això, en
1314 retornà als dijous per evitar la coincidència amb el de Gandia.
Ja en desembre de 1489, en temps del comte Serafí
de Centelles, el rei Ferran II el Catòlic confirmà el privilegi de mercat per a
Oliva els divendres. Tornà a fer-ho en 1500, encara que canviant-ne el dia als
dimarts. Finalment, en maig de 1514, el mercat tornava als divendres arran d'una
nova petició del comte. Cal dir que, igualment per concessió reial, la
vila gaudia del privilegi de celebrar una fira anual.
La ubicació primigènia del mercat era la plaça de
Baix —l'actual plaça de l'Ajuntament—, un lloc que al llarg dels segles ha
rebut diferents denominacions: plaça del Pou, de La Vila, d'Avall, del Pou
d'Avall, Empedrada, del Consell, Major, de la Constitució o dels Màrtirs.
Durant segles, moros i cristians compartiren un
espai de compra i convivència. El funcionari encarregat de la inspecció i bon
funcionament del mercat urbà als territoris de la Corona d'Aragó era el
mostassaf (mot derivat de l'àrab-andalusí al-muhtasáb). Era elegit anualment
pel Consell de la Vila el dia de Sant Miquel (29 de setembre). A Oliva, alguns
noms vinculats al càrrec foren Joan d'Ivissa, mostassaf l'any 1465; Francesc
Maians, en 1678; Francesc Perelló, en 1679; o Francesc Navarro, en 1680.
 |
| Vista de l'edifici del Mercat Municipal (Postal de Gràficas Colomar) |
El trasllat del mercat a la plaça del Convent —actual plaça de Joan Baptista Escrivà— degué
produir-se a l'inici del segle XX. En 1922, el setmanari Revista de Gandía
informava de l'adquisició per part de l'Ajuntament d'un solar adjacent a la
plaça amb la finalitat d'establir-hi «un mercado a la moderna». Però, en 1930,
les autoritats decidiren enjardinar l'espai i el mercat es traslladà al terreny
que actualment ocupa l'edifici del Mercat Municipal. Amb la construcció i
entrada en funcionament d'aquest recinte, l'any 1952, les tradicionals
paradetes ambulants continuaren acudint cada setmana, ocupant ara la
zona exterior de l'edifici.
El creixement constant del mercat dels divendres
obligà, amb el pas del temps, a estendre'l també pel passeig, espai on encara
hui roman. Cada setmana, els olivers hi acudeixen puntualment a
gaudir d'un mercat amb més de set-cents anys d'història, convertit ja en una
part inseparable de la identitat d'Oliva.
