EL MERCAT DELS DIVENDRES: UN POC D'HISTÒRIA

Tots els divendres de l'any, quan els primers raigs de sol assomen per l'horitzó, un formiguer de persones i vehicles envaeix el passeig d'Oliva. Són els venedors que, setmana rere setmana, alcen les seues paradetes per oferir a la població un univers de mercaderies. Al mercat d'Oliva s'hi pot trobar quasi de tot: fruites i verdures acabades de collir, plantes, sabates, cassoles, ganivets, articles de marroquineria i tèxtil, mel de taronger... Aleshores, el passeig esdevé un gran aparador a peu de carrer que ompli el cor de la ciutat de vida, colors i brogit.

El conegut popularment com «el mercat dels divendres» atrau també gent d'altres pobles de la contornada i, al mateix temps, s'ha convertit en un atractiu turístic. Més d'una vegada m'he trobat forasters que hi acudeixen fidelment cada setmana, captivats pel seu encís i per aquella manera tan mediterrània d'entendre el comerç i la convivència. El mercat abraça tot el passeig i es complementa amb l'edifici del Mercat Municipal, que obri les portes de dilluns a dissabte i ofereix productes frescos —carn, peix i altres queviures de proximitat.

Convé recordar, encara que siga a grans trets, la història del mercat d'Oliva, una història força desconeguda per a bona part dels qui cada divendres passegen entre les parades sense imaginar quants segles de vida i de memòria s'amaguen darrere d'aquell tràfec incessant. Per a aproximar-nos al seu origen i evolució, resulten imprescindibles les aportacions històriques de Francisco Martí, Josep Camarena, Abel Soler i Joan F. Pi.

Un dia de mercat
(Oliva - Història fotogràfica, foto de Navarro, arxiu AMO)

El 27 de març de 1298, Francesc Carròs, senyor d'Oliva, obtingué privilegi del rei Jaume II per a celebrar mercat els dijous, ja que aquest era «el darrer dia laborable de la setmana islàmica», tal com assenyala Soler. La concessió reial garantia als comerciants forasters seguretat en els camins durant els seus desplaçaments a Oliva. Camarena, per la seua part, recorda que la finalitat dels mercats medievals era afavorir el desenvolupament econòmic dels pobles i, en conseqüència, estimular-ne el creixement demogràfic.

L'any 1310, el rei reafirmà la concessió, però el mercat fou traslladat als divendres a instàncies de Carròs. No obstant això, en 1314 retornà als dijous per evitar la coincidència amb el de Gandia.

Ja en desembre de 1489, en temps del comte Serafí de Centelles, el rei Ferran II el Catòlic confirmà el privilegi de mercat per a Oliva els divendres. Tornà a fer-ho en 1500, encara que canviant-ne el dia als dimarts. Finalment, en maig de 1514, el mercat tornava als divendres arran d'una nova petició del comte. Cal dir que, igualment per concessió reial, la vila gaudia del privilegi de celebrar una fira anual.

La ubicació primigènia del mercat era la plaça de Baix —l'actual plaça de l'Ajuntament—, un lloc que al llarg dels segles ha rebut diferents denominacions: plaça del Pou, de La Vila, d'Avall, del Pou d'Avall, Empedrada, del Consell, Major, de la Constitució o dels Màrtirs.

Durant segles, moros i cristians compartiren un espai de compra i convivència. El funcionari encarregat de la inspecció i bon funcionament del mercat urbà als territoris de la Corona d'Aragó era el mostassaf (mot derivat de l'àrab-andalusí al-muhtasáb). Era elegit anualment pel Consell de la Vila el dia de Sant Miquel (29 de setembre). A Oliva, alguns noms vinculats al càrrec foren Joan d'Ivissa, mostassaf l'any 1465; Francesc Maians, en 1678; Francesc Perelló, en 1679; o Francesc Navarro, en 1680.

Vista de l'edifici del Mercat Municipal
(Postal de Gràficas Colomar)

El trasllat del mercat a la plaça del Convent —actual plaça de Joan Baptista Escrivà— degué produir-se a l'inici del segle XX. En 1922, el setmanari Revista de Gandía informava de l'adquisició per part de l'Ajuntament d'un solar adjacent a la plaça amb la finalitat d'establir-hi «un mercado a la moderna». Però, en 1930, les autoritats decidiren enjardinar l'espai i el mercat es traslladà al terreny que actualment ocupa l'edifici del Mercat Municipal. Amb la construcció i entrada en funcionament d'aquest recinte, l'any 1952, les tradicionals paradetes ambulants continuaren acudint cada setmana, ocupant ara la zona exterior de l'edifici.

El creixement constant del mercat dels divendres obligà, amb el pas del temps, a estendre'l també pel passeig, espai on encara hui roman. Cada setmana, els olivers hi acudeixen puntualment a gaudir d'un mercat amb més de set-cents anys d'història, convertit ja en una part inseparable de la identitat d'Oliva.