Alguns dels
morisquets que van romandre a Oliva després de l'expulsió de 1609
van conservar els seus cognoms familiars. Aquests, en arribar
a l'edat adulta, es casaven amb consorts de la mateixa condició
social, és a dir, també d'origen morisc (cristià nou). En les partides
matrimonials consultades a les parròquies de Sant Roc i Santa Maria
hi veiem els seus cognoms: Joret, Baybar, Corayet, Motquedem, Ilel,
Ameret, Patens, Faraig, Attar, Jàfer, Oni, Siti, Potayres, Assorín
(Sorim), Abdallà, Foraget, Abdom, Rombi, Medrani, Garrofí, Pellich,
Alel, Zayda, Llani...
Si bé
aquests cognoms ens semblen estranys, encara perviuen, tant a Oliva com
als pobles veïns, llinatges moriscos que han arribat fins al
dia de hui en transmetre's de pares a fills. És el cas de Cotaina,
Baydal, Cháfer, Bay o Contrí, entre d'altres. Un cas a part és
Santapau, un cognom cristià ben arrelat a Oliva, però que fou adoptat per moriscos suposadament en el segle XVI.
![]() |
Partida de bateig de Josepa Santapau Faraig de l'any 1655. Hi consta que els pares són fills de «christians nous». |
Font:
Xavier CANYAMÀS, Oliva en la memòria, Ringo Rango, Madrid, 2018.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada