Alguns dels
morisquets que van romandre a Oliva després de l'expulsió de 1609
van conservar els seus cognoms familiars. Aquests, en arribar
a l'edat adulta, es casaven amb consorts de la mateixa condició
social, és a dir, també d'origen morisc (cristià nou). En les partides
matrimonials consultades a les parròquies de Sant Roc i Santa Maria
hi veiem els seus cognoms: Joret, Baybar, Corayet, Motquedem, Ilel,
Ameret, Patens, Faraig, Attar, Jàfer, Oni, Siti, Potayres, Assorín
(Sorim), Abdallà, Foraget, Abdom, Rombi, Medrani, Garrofí, Pellich,
Alel, Zayda, Llani...
Si bé
aquests cognoms ens semblen estranys, encara perviuen, tant a Oliva com
als pobles veïns, llinatges moriscos que han arribat fins al
dia de hui en transmetre's de pares a fills. És el cas de Cotaina,
Baydal, Cháfer, Bay o Contrí, entre d'altres. Un cas a part és
Santapau, un cognom cristià ben arrelat a Oliva, però que fou adoptat per moriscos suposadament en el segle XVI.
Partida de bateig de Josepa Santapau Faraig de l'any 1655. Hi consta que els pares són fills de «christians nous». |
Font:
Xavier CANYAMÀS, Oliva en la memòria, Ringo Rango, Madrid, 2018.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada