El dimecres 21 de juliol de 1756 la plaga de la llagosta va arribar a
Oliva. Les conseqüències van ser catastròfiques per a la societat rural de
l’època, la qual depenia de l’agricultura i que, a més a més, qualsevol desastre natural
l’abocava a la misèria. L’insecte causant
del mal va ser la llagosta marroquina (Dociostaurus
maroccanus), un llagostí, o saltamartí, que devorava tot al seu pas, sembrant
d’amargor els conreus on xafava. Els hòmens de llavors contemplaven horroritzats
com s’esfumaven els cereals, les hortalisses i àdhuc les fulles de morera davant la
insaciable gana dels acrídids. Coneguem l’impacte de la plaga a Oliva per la
correspondència que mantingué Gregori Maians amb altres coetanis. Cartes on descriu l’episodi viscut i els seus efectes.
Segons Maians, tot va començar a les nou i mitja
del matí del dia vint-i-u en girar-se un vent de ponent infestat de llagostins «que ocupava todo el aire a la manera que
quando nieva». Durant hores va bufar una ventolera que, si bé arrossegava la
plaga vers la mar, també ho feia sobre els cultius. L'endemà la cosa
va empitjorar i hi hagué una convocatòria popular a fi de prendre mesures. Però
Maians era pessimista i considerava inútil actuar contra la plaga en afirmar
que «aunque se maten muchos millones de
millones, será lo mismo que nada respecto de la innumerable multitud». Ell opinava que només un fort vent podria minvar l’infortuni si la llagosta acabava
ofegada a la mar. També deia no haver vist mai un espectacle tan terrible i
lamentava els greus efectes sobre l’economia local: «... los pobres se ven sin remedio, los ricos sin esperanza de cobrar».
I aleshores es preguntava: «¿De qué han
de vivir los que sólo tienen tierras arrendadas?».
Amb la misèria van augmentar els robatoris i l’erudit reclamà prest la intervenció
de la justícia, «si no habrá langostas que
tendrán caras de hombre».
 |
| Un acrídid disposat per a l'àpat (Foto: Dominic Alberts) |
A final de juliol, Maians informava que cada dia es mataven a Oliva 500 o 600 arroves de llagostins. El mètode era molt simple: dos individus agafaven un llençol a manera de vela, o siga, cadascú d’un extrem i amb una mà dalt i l’altra baix, i corrien per atrapar el major nombre d’insectes. Es tapaven els pous per a evitar que els exemplars morts podriren l’aigua, i a la mar s’obrien rases per colgar els ofegats que hi havia a la vora, «donde hace un hedor intolerable».
Entorn de la incidència que la plaga pogués tindre sobre la salut pública, Maians escrivia: «Yo tengo gran temor a la peste, como leemos que sucedió en África por la langosta que arrojó el mar 134 años antes del Nacimiento de Cristo [...] murió un millón de gentes». A Oliva, camps, valls i muntanyes n’estaven sembrats de llagostins. El temor i la desesperació van provocar que el veïnat, com era de preveure, invocara l’auxili sobrenatural. «Se ha quitado el polvo a todas las imágenes», contava Maians; i els pobles organitzaven processons i rogatives implorant la intercessió divina. A mitjan agost, la plaga va anar morint i es llogaren hòmens perquè recolliren pel terme els «canutillos», és a dir, els ous, a fi d’evitar noves plagues.
Aquesta calamitat que van viure els nostres avantpassats s’ha repetit diverses vegades al llarg de la història. El professor Camarena Mahíques menciona una plaga que en 1646 «asoló toda la Huerta de Gandía». La de 1756, que hui recordem, encara va cuejar l'any següent, però en 1758 la població despertava feliçment del malson viscut. Al remat, Oliva va superar aquest terrible episodi i, a poc a poc, tornà a ser el poble del qual Maians presumia uns anys abans: «... conviene advertir que Mariana hablaba de este reino y que lo más fértil de él es la huerta de Oliva...».
Fonts:
Adrián GARCÍA TORRES, «Plagas de la langosta en la segunda mitad del siglo XVIII en el sur alicantino», dins Revista de historia moderna, núm. 33, Universitat d’Alacant, 2015.
Adrián GARCÍA TORRES, «Plagas de la langosta en la segunda mitad del siglo XVIII en el sur alicantino», dins Revista de historia moderna, núm. 33, Universitat d’Alacant, 2015.
Armando ALBEROLA ROMÁ, «Procesiones,
rogativas, conjuros y exorcismos: el campo valenciano ante la plaga de langosta
de 1756», dins Revista de historia
moderna, núm. 21, Universitat d’Alacant, 2003.
Gregorio MAYÁNS Y SISCAR, Epistolario V. Escritos económicos,
Ajuntament d’Oliva, 1976.
José CAMARENA MAHÍQUES, «De la historia de Oliva y
Rebollet», dins Iniciación a la historia
de Oliva, València, 1988.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada