UNA TOMBA A SÈTFONTS

Sètfonts és un xicotet municipi francés situat al departament de Tarn i Garona, a la regió d’Occitània, i fins allí van arribar 16.000 refugiats espanyols en acabar la Guerra Civil. El destí d'aquest contingent fou un camp de concentració, el camp de Judes, lloc improvisat pel govern de Daladier per a acollir el gran nombre de militars republicans que creuaren la frontera fugint de les tropes franquistes. A Judes eren destinats els soldats amb una certa qualificació laboral, fos la que fos, per tal de servir com a mà d’obra a les autoritats locals. Obrers, mecànics, pintors o llauradors, entre d’altres, s’amuntegaven en les barraques construïdes precipitadament a fi d’albergar-hi la munió d'expatriats.

 

Les condicions físiques i psicològiques dels hòmens que aplegaven a Sètfonts eren dramàtiques. Tot açò, sumat a les deficients condicions de salubritat del camp, van acabar de malmetre la salut de bona part dels refugiats, alguns dels quals van contraure greus malalties, com el tifus o la tuberculosi, i van exhalar l’ànima en sòl francés. Molts d’ells eren joves que després d’haver sobreviscut a la guerra no pogueren guanyar-li la batalla a la misèria quotidiana de Sètfonts.

 

A uns quatre quilòmetres del camp, en la route de Clavel, un ésser piadós va donar un terreny perquè foren soterrats els malaurats. Aquest lloc, conegut amb el nom de «cementeri espanyol», i retolat Cimetière d’Espagnols Refugiés, fou el destí de les despulles de 81 compatriotes. Cada tomba està delimitada per una filera de rajoles emblanquinades i una senzilla làpida mostra les dades del finat. El cementeri el presideix un monòlit dedicat a la memòria dels morts i llueïx un poema de Rafael Alberti, versos que diuen: «[...] descuajados del triste terrón que les pariera [...] semilla de los surcos que la guerra os abriera [...]». En una d’aquestes sepultures jau, segons llegim en la inscripció, Joaquín Luis [Llin] Roig, de 25 anys, nascut el 7 de gener de 1914 a Oliva (València). Fill de Luis i de Vicenta Roig. Empleat de comerç. Milicià espanyol refugiat. Brigada motoritzada 2n batalló. Mort de tifus, Rambla de la República [l’hospital] el 28 de març de 1939 a les 2 h.

 

El cementeri espanyol a Sètfonts

Durant la Segona Guerra Mundial, el camp de Judes va servir per a recloure els soldats aliats que intentaven fugir de França. Posteriorment, va albergar presoners jueus abans de ser entregats als nazis per a ser deportats als camps d’extermini. Del camp de Sètfonts només queda el record, però un poc més enllà reposen les despulles d'un jove oliver a qui hui recordem i que, desafortunadament, no va poder retornar a la terra valenciana que el va veure nàixer. S·T·T·L.

 

 

 

 

Font: José Antonio VIDAL CASTAÑO, Exiliados republicanos en Septfonds (1939), Catarata, 2013.