EL LLINATGE MALONDA A OLIVA

Antics tractats de genealogia situen l'origen d'aquest cognom a l'antic Regne de Mallorca, car els Malonda fundaren casa solar en els municipis de Binissalem i Santa Margalida. Tot i això, actualment sabem que aquest cognom també era present a altres territoris de la Corona d’Aragó. Al Regne de València el veiem documentat a mitjan segle XIV. En el veïnat de la ciutat de València de 1354-1373 hi figura Martí Malonda. D’igual manera, en l'impost del morabatí de 1379 de la Pobla de Farnals apareix Joan Malonda; i en el de Benissa de 1381, Francesc Malonda. A Sagunt, Ferran i Francesc Malonda van ser justícies en 1377 i 1381, respectivament. Així mateix, hi ha registres baptismals del segle XVI amb el dit cognom a Gandia, Real de Gandia, Pego i Benissa.

 

Hui en dia, però, preval la tesi sobre origen aragonés del cognom Malonda, ja que és la denominació arcaica de Maluenda, municipi de la província de Saragossa, i així apareix mencionat en documents del segle X. Tal com era costum en l’edat mitjana, el lloc de provinença identificava, juntament amb el nom de bateig, els colons que s'establiren als regnes de Mallorca i València després de la conquesta cristiana. Aquest fou el bressol de molts llinatges, puix que bon nombre de nouvinguts adoptaren el topònim de procedència com a nom de família. Cal dir, a més, que el cognom Malonda presenta les variants Maluenda, Maruenda i Marhuenda.  


El castell de Malonda, nom amb què era conegut en època musulmana
(Foto: Jaime Sánchez Simón)

Per altra banda, l’expulsió dels moriscos, l’any 1609, va propiciar l’arribada a la Marina Alta de repobladors mallorquins. De Santa Margalida provenien altres Malonda assentats a Beniaia, Xaló i Castell de Castells. Igualment, en el cens de 1646 d’Altea figuren dos individus amb aquest cognom (i als qui algun autor considera jueus conversos d’origen mallorquí).

A Oliva es documenta per primera vegada un Malonda als llibres parroquials l’any 1628. La partida, de la parròquia de Sant Roc, correspon al matrimoni entre Francesc Malonda i Magdalena Roger; el contraent era d’Ondara i ferrer d’ofici. En 1635 hi va haver un altre enllaç: el del mallorquí Francesc Malonda Vanrell, natural de Santa Margalida, amb l’olivera Josepa Puentes Cambres. El bateig de llur primogènit en 1636, de nom Francesc Jaume, fou el primer naixement d’un Malonda registrat a Oliva. Un tercer matrimoni a la parròquia del Raval va unir Diego Malonda, vidu, amb Barbera de la Llave en 1642. Al fogatge oliver de 1646 figuren Francesc i Diego Malonda, cadascun d’ells com a cap d’una casa o foc.

A l'últim, convé puntualitzar que només el llinatge Malonda amb casa solar a Binissalem gaudia d'escut heràldic, ensenya familiar que manifestava la seua condició social.

 

 

Fonts:

Antoni MAS i FORNERS, Joan Lluís MONJO i MASCARÓ, Per poblar lo regne de Valèntia..., Govern de les Illes Balears, 2002.

Arxiu Parroquial de Sant Roc d’Oliva, QL-02 (1624-1652).

A. y A. GARCÍA CARRAFA, El solar catalán, valenciano y balear, t. III, Librería Internacional, San Sebastián, 1968.

Enric GUINOT, Els fundadors del Regne de València, vol. I i II, Tres i Quatre, València, 1999.

Joaquín María BOVER, Nobiliario Mallorquín, Palma de Mallorca, 1850.

José HINOJOSA MONTALVO, Diccionario de historia medieval del Reino de Valencia, t. III, Biblioteca Valenciana, Generalitat Valenciana, 2002.
Josep LLOBELL FRASQUET, «El elemento judío en la repoblación del siglo XVII en Altea y las Marinas», dins Sarrià. Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa, núm. 1, 2009.