Estem davant d'un cognom toponímic basc que també ofereix la variant Miñano. A Vitòria (Àlaba) hi ha dos llogarets amb els noms de Miñano
Mayor i Miñano Menor, els quals se situen en l’origen del llinatge. Segons el
genealogista Mogrobejo, el significat etimològic del cognom equival a prat (terreny herbat).
Els Miñana van passar al Regne d’Aragó i, des d’ací, al Regne de València. A la comarca de la Safor es documenta per primera vegada el cognom a Palma de Gandia, en 1406, en la persona de Jaume de Minyana, jurat del poble. El primer naixement registrat als arxius parroquials saforencs fou el de Jerònima Minyana, batejada a l’església de Sant Miquel Arcàngel de Palma de Gandia l’any 1524. I el primer matrimoni, també de la mateixa parròquia, és de 1568 i va unir Jaume Minyana amb Susanna Vidal. Hui en dia, aquest cognom està repartit per tota la comarca de la Safor i la majoria dels seus portadors descendeixen de palmers assentats en altres poblacions veïnes.
Pel que fa a Oliva, hi havia diferents famílies cognomenades Minyana en el segle XVII. A l’església de Santa Maria es registra per primera vegada el
llinatge amb el bateig d’Eugènia Sebastiana Minyana Juan, en 1675. La xiqueta
era filla Miquel Minyana, de Potries, i de Laura Juan, de Villalonga. Per
contra, el primer casament documentat és de l’any 1680, i els consorts van ser
Josep Minyana Pérez, natural de Potries, i Joana Anna Turch Anderica, d’Oliva.
El fet que el lloc de procedència identificara a bona part dels colons que s’establiren als dominis de l’antiga Corona d'Aragó facilita a llurs descendents la coneixença sobre l’origen familiar.
Fonts:
Arxiu Parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Palma de Gandia, QL-01 (1524-1603).
Arxiu Parroquial de Santa Maria d’Oliva, QL-05 (1668-1747).
Endika de MOGROBEJO, Diccionario etimológico de apellidos vascos, Wilsen Editorial, Bilbao, 1987.
Enric GUINOT, Els fundadors del Regne de València, vol. I i II, Tres i Quatre, València, 1999.
Els Miñana van passar al Regne d’Aragó i, des d’ací, al Regne de València. A la comarca de la Safor es documenta per primera vegada el cognom a Palma de Gandia, en 1406, en la persona de Jaume de Minyana, jurat del poble. El primer naixement registrat als arxius parroquials saforencs fou el de Jerònima Minyana, batejada a l’església de Sant Miquel Arcàngel de Palma de Gandia l’any 1524. I el primer matrimoni, també de la mateixa parròquia, és de 1568 i va unir Jaume Minyana amb Susanna Vidal. Hui en dia, aquest cognom està repartit per tota la comarca de la Safor i la majoria dels seus portadors descendeixen de palmers assentats en altres poblacions veïnes.
 |
| Església romànica de San Vicente, Miñano Menor |
El fet que el lloc de procedència identificara a bona part dels colons que s’establiren als dominis de l’antiga Corona d'Aragó facilita a llurs descendents la coneixença sobre l’origen familiar.
Fonts:
Arxiu Parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Palma de Gandia, QL-01 (1524-1603).
Arxiu Parroquial de Santa Maria d’Oliva, QL-05 (1668-1747).
Endika de MOGROBEJO, Diccionario etimológico de apellidos vascos, Wilsen Editorial, Bilbao, 1987.
Enric GUINOT, Els fundadors del Regne de València, vol. I i II, Tres i Quatre, València, 1999.
En la meua opinió es tracta d'un cognom toponímic però d'origen català. Provindria del llogaret de la Miana, actualment pertanyent a la parròquia de St. Ferriol, prop de Besalú. A la Safor l'he trobat documentat al morabatí de Palma de 1373 amb Jaume de MIYANA on figura també sa mare però ja apareix el 1341 un personatge amb el mateix nom i cognom -possiblement el pare de l'anterior- com a testimoni de la presa de possessió de l'infant Ramon Berenguer del terme general del Castell de Palma. El cognom anirà variant amb el temps Miyana, Miniana, Minyana i Miñana. Reforçant la meua hipòtesi, el nom de pila JAUME dels primers Minyanes valencians està plenament dins de la tradició onomàstica catalana d'aquell temps, la seua procedència castellana o basca probablement aportaria un altre nom de pila.
ResponEliminaHola, Vicent. Abans de res gràcies pel comentari. Potser la teua hipòtesi siga tan vàlida com l’altra però, de fet, l’únic genealogista que ha estudiat el cognom Minyana ha estat Mogrobejo. Ell afirma que de terres basques va passar al Regne d’Aragó i després al de València, tal com comente en el post. Si mirem la freqüència del llinatge a l’Estat espanyol, és la província de València la que més gent té cognomenada així, seguida de Saragossa. I després venen Alacant, Osca i Terol. O siga, tot una franja de territori que abraça des dels Pirineus fins a Múrcia; açò reforça la tesi de Mogrobejo clarament. No obstant això, no podem descartar que siga fruit de l’evolució d’un topònim català, però caldria sostenir-ho amb alguna prova. Al Llibre del Repartiment apareix una vegada la forma Mianas, que deuria ser un topònim, però, té aquest relació amb Minyana? Difícil de saber. A falta d’evidències, jo em decante per la tesi de Mogrobejo, sense menysprear cap altra, per descomptat. Salut.
ResponElimina