Els mudèjars valencians, la població islàmica que
vivia al Regne de València, fou obligada a convertir-se al cristianisme arran
de la revolta de les Germanies allà pel 1525. Aleshores es convertiren en
moriscos o cristians nous i, en ser batejats, devien adoptar un nom cristià, però
conservaven el cognom familiar. Eixa conversió era en bona part aparent, per
tal com la majoria de la comunitat muslim continuava practicant d'amagat la religió del profeta Mahoma. Així les coses, en 1564 la repressió contra ells augmentà amb un
edicte que els prohibia parlar en la seua llengua, l'algaravia, i que, a
més a més, envestia contra altres trets identitaris de l’aljama, com la
vestimenta, el menjar, els costums, etc.
Al barri del Raval, la moreria d’Oliva,
hi havia una mesquita que fou destinada al culte catòlic posteriorment a les
Germanies, i que en 1534 es convertí en parròquia sota l’advocació de sant Roc. Llavors,
els sacerdots vetlaven perquè la feligresia acomplira els ritus de la nova fe. Als
Quinque libri de Sant Roc hi ha casos
en què el rector amonesta a qui no actuava conforme al que establia l'Església. Vegem-ne un on s’imposa
als infractors una sanció econòmica d’un ducat, quantitat equivalent, dalt o baix, al sou
setmanal d’un jornaler:
També es conserven a l'Arxiu Històric Nacional processos de la Inquisició contra moriscos d'Oliva que mantenien els ritus islàmics. Heus-ne ací un exemple:
Ja sabem com va acabar l'anomenat «problema morisc». Davant la forta resistència dels cristians nous a acceptar veritablement el cristianisme, el marqués de Caracena signà en 1609 el decret d’expulsió per manament del rei Felip III. Llavors, vora tres-cents mil moriscos van ser foragitats de la Península i la uniformitat religiosa s’imposava definitivament a l’Estat entorn d'un catolicisme omnímode i repressor.
Per a saber-ne més, cliqueu a l'enllaç: L'expulsió dels moriscos del Raval
[1] Arxiu Parroquial de Sant Roc d'Oliva, Quinque libri (1606-1623).
[2] Ana LABARTA, «Inventario de los documentos árabes contenidos en procesos inquisitoriales contra moriscos valencianos conservados en el AHN de Madrid (legajos 548-556)», Al-Qantara. Revista de Estudios Árabes, vol. 1, núm. 1-2, 1980, pp. 159 i 160.
 |
| L'església de Sant Roc, construïda sobre l'antiga mesquita del Raval morisc. |
A 21 de juliol de 1607, soterrí jo, Cristòfol Salelles,
prevere rector, a Cosme Palluix […] cristià nou […] però no cridaren per a ajudar a ben
morir i així fou executat en un ducat. [1]
També es conserven a l'Arxiu Històric Nacional processos de la Inquisició contra moriscos d'Oliva que mantenien els ritus islàmics. Heus-ne ací un exemple:
Barolomé
Curt, de moro Yuçeff [...], vecino del arrabal de Oliva, zapatero y labrador,
de cuarenta y cinco años. Fue procesado en 1591, testificado de ser gran
alfaquí y saber muy bien leer y escribir, lavar los cadáveres de los
moriscos y haber sobornado a algunos carniceros para que degollasen las reses a
la morisca. Fue condenado a abjurar de
vehementi, pagar diez ducados, tres años de galeras y destierro
perpetuo. [2]
Ja sabem com va acabar l'anomenat «problema morisc». Davant la forta resistència dels cristians nous a acceptar veritablement el cristianisme, el marqués de Caracena signà en 1609 el decret d’expulsió per manament del rei Felip III. Llavors, vora tres-cents mil moriscos van ser foragitats de la Península i la uniformitat religiosa s’imposava definitivament a l’Estat entorn d'un catolicisme omnímode i repressor.
Per a saber-ne més, cliqueu a l'enllaç: L'expulsió dels moriscos del Raval
[1] Arxiu Parroquial de Sant Roc d'Oliva, Quinque libri (1606-1623).
[2] Ana LABARTA, «Inventario de los documentos árabes contenidos en procesos inquisitoriales contra moriscos valencianos conservados en el AHN de Madrid (legajos 548-556)», Al-Qantara. Revista de Estudios Árabes, vol. 1, núm. 1-2, 1980, pp. 159 i 160.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada