El decret
d'expulsió dels moriscos, signat el 22 de setembre de 1609 per
manament del rei Felip III, va suposar el foragitament d'Espanya
d'unes tres-centes mil persones, la majoria de les quals habitaven als regnes de
València i Aragó. A Oliva, la comunitat de cristians nous vivia extramurs, al
barri del Raval; però l'indret va quedar pràcticament despoblat arran de l'expulsió. Tanmateix, al llarg
del segle XVII, repobladors provinents de la rodalia es van establir al barri morisc juntament amb altres nouvinguts de Mallorca,
Catalunya, Aragó, etc.
 |
| Moriscos peninsulars del segle XVI (Dibuix de C. Weiditz) |
L'embarcament
dels moriscos olivers es produí al port de Dénia els dies 28 de novembre
i 3 de desembre de 1609. El nombre de desventurats que van marxar
cap a Barbaria fou de 843, segons la documentació conservada a l'Arxiu
de la Corona d'Aragó. No obstant això, l'empremta morisca encara perviu a
Oliva en la toponímia, l'arquitectura, la gastronomia,
l'agricultura..., i li dona a la ciutat una idiosincràsia pròpia
de gran vàlua cultural.
Canyamàs, un article molt bonic dels moriscs foragitats d'Oliva que, juntament amb la resta dels moriscs expulsats del conjunt del territori valencià, va deixar una economia tocada de mort durant uns quants anys, una demografia que va suposar la despoblació definitiva en moltes alqueries i pobles i una societat monocolor, el pitjor
ResponEliminaEfectivament, Toni, un episodi molt trist de la nostra història.
ResponElimina