EL TRESOR DEL CASTELLAR

Coneixem aquesta història per l’arqueòleg Enrique Pla Ballester, qui la va rescatar del llibre de Pero Antón Beuter Segunda parte de la crònica general de España, publicat l’any 1604. 

El Castellar és un turó de la serra de Mostalla situat a la divisòria dels termes d’Oliva i Pego. El seu cim alberga les restes d’un castell islàmic baixmedieval que tots hem vist alguna vegada que altra. El cas va ser que al repeu del tossal hi ha una necròpolis ibèrica que l’any 1924 va ser excavada pel Servei d’Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Barcelona. Però resulta que uns segles abans ja van haver excavacions al dit lloc, segons contava Beuter en el seu llibre. Tanmateix, aquestes no buscaven restes dels ibers sinó un suposat tresor que uns musulmans havien soterrat abans de ser expulsats del regne per Jaume I.
 

 

Tot començà quan el duc de Calàbria i virrei de València, Ferran d’Aragó, va ordenar, en 1539, una excavació al Castellar a fi de trobar el susdit tresor. Entre els membres que formaven la comissió encarregada dels treballs hi havia el mateix Beuter, el duc de Gandia, l’agutzil reial, el fiscal Damián Burgal i un morisc, el qual duia un llibre que assenyalava el lloc exacte on mamprendre la feina. Diu l’historiador Beuter que es van trobar «jarritas de barro llenas de cenizas, carbones, huesos de artículos, cuadrillos de saetas, y hierros de dardos y lanzas, con algunos anillos de plata, y zarcillos, y otras bujerías de poco valor». No hi ha dubte que estaven excavant la necròpolis ibera i las «jarritas» que menciona eren urnes cineràries. En un moment donat, i mentre els homes continuaven escarbant la terra, van passar per allí uns ancians de Pego i un d’ells es dirigí als presents i digué:

Vosotros trabajáis en balde, a lo que yo pienso, porque otro se ha llevado lo que debéis buscar. Yo me acuerdo que en el año 1495, o casi, pasando por este camino vi hacer a unos moriscos lo que ahora vosotros hacéis, y a la mañana volviéndome yo de Oliva a mi casa vi una tinaja grande en este lugar […] toda quebrada, y hallé ocho o diez doblas de oro moriscas derramadas en este campo, que parecían haberles caído a los que se llevaron la moneda que en aquella tinaja había, y quedándome tres o cuatro de ellas en mi casa, si queréis verlas.

Conta Beuter que davant les paraules del vell de Pego, la cara del moro «que hacía el ministerio» va mudar de color; i que Burgal, en escoltar-ho, es feu malalt i «volviose a Oliva, donde murió de aquella dolencia dos días después».

Històries i llegendes sobre gerres farcides de joies i monedes d’or n’hi ha bona cosa. A Castella conten d’obrers de vila a qui la sort els va canviar de la nit al dia en trobar «la olla» emparedada. I a Oliva coneguem la troballa, en 1878, de set gerretes plenes de monedes mentre es reformava una casa al carrer de l’Església. De ben segur que encara resten tresors ocults per molts llocs esperant l'Indiana Jones que els descobrisca. Els edificis vells no només guarden història, de vegades també tresors i qui sap quins altres misteris.

 

Urna cinerària, o funerària, trobada al Castellar
(Panell informatiu del Museu Arqueològic d'Oliva)

  

 

 

Fonts:

Enrique PLA BALLESTER, «Los íberos en Oliva. Descubrimiento en 1495 de una necrópolis», dins Sant’Ana, núm. 21-22, Oliva, 1964.

Pero Antón BEUTER, Segunda parte de la crónica general de España, Patricio Mey, València, 1604.