OLIVA, CIUTAT MUNTANYOSA

La particular orografia d’Oliva ha permés conservar un ric vocabulari muntanyenc per a denominar les elevacions del terreny del terme municipal. Un lèxic que empraven els vells per a definir amb exactitud les característiques morfològiques de cada tipus d’elevació.

 

Muntanya del Castellar, amb restes d'un castell islàmic baixmedieval

La toponímia muntanyenca ha anat perdent-se a poc a poc en la parla popular, però es manté viva a la cartografia. Resulta una activitat bastant didàctica recordar-la. Vegem tot seguit les definicions del vocabulari comunament emprat i uns quants exemples usats al nostre terme.

Lloma: muntanya de poca alçària i de forma plana o arredonida.

     Lloma d'Enmig.

Molló: cim coniforme d'una muntanya.

     Molló dels Corbs i mollonet de l'Ermita.

Muntanya: elevació natural del terreny, alta i amb pendent.

     Muntanya de la Creu, muntanya del Castellar, muntanya de Santa Anna, muntanyeta de Sant Pere, muntanyetes de la Foia, muntanyetes d'Oliva...

Penya: roca de grans dimensions de naturalesa pedregosa.

     Penya de Bascoms, penya de l'Àguila, penya de Migdia, penya de Mascó, penyes Aspres...

Pla: superfície llisa dalt d'una muntanya.

     Pla de Bascoms, pla del Carritxar, pla de les Covatelles, pla dels Frares...

Puig: elevació del terreny que sobreïx del terreny circundant.

     Puig dels Frares.

Pujol: Puig xicotet.

     El Pujalet.

Serra: cadena de muntanyes.

     Serra de Gallinera, serra de Mostalla i serra Negra.

Tossal: elevació del terreny no massa alt ni de pendent molt rost.

     Tossal de la Creu, tossal de l'Almuixic, tossal Gros, tossalet de la Moneda, tossalet de Doix.





Font:
Acadèmia Valènciana de la Llengua (AVL), Secció d'Onomàstica, Toponímia dels pobles valencians.