OLIVA, CIUTAT MUNTANYOSA

La particular orografia d’Oliva ha permés conservar un ric vocabulari muntanyenc per a denominar les diverses elevacions del terreny del terme municipal. Es tracta d'un lèxic que els vells empraven per a definir amb exactitud les característiques morfològiques de cada tipus d’elevació.

 

Muntanya del Castellar, amb restes d'un castell islàmic baixmedieval

La toponímia muntanyenca s'ha anat perdent a poc a poc en la parla popular, però encara perviu en la cartografia. Recordar-la resulta una activitat ben didàctica. Vegem tot seguit algunes definicions del vocabulari comunament emprat i uns quants exemples del nostre terme.

Lloma: muntanya de poca alçària i de forma plana o arredonida.

     Lloma d'Enmig.

Molló: cim cònic d'una muntanya.

     Molló dels Corbs i mollonet de l'Ermita.

Muntanya: elevació natural del terreny, alt i amb pendent.

     Muntanya de la Creu, muntanya del Castellar, muntanya de Santa Anna, muntanyeta de Sant Pere, muntanyetes de la Foia, muntanyetes d'Oliva...

Penya: roca de grans dimensions i naturalesa pedregosa.

     Penya de Bascoms, penya de l'Àguila, penya de Migdia, penya de Mascó, penyes Aspres...

Pla: superfície llisa situada dalt d'una muntanya.

     Pla de Bascoms, pla del Carritxar, pla de les Covatelles, pla dels Frares...

Puig: elevació del terreny que sobresurt del relleu circundant.

     Puig dels Frares.

Pujol: Puig menut.

     El Pujalet.

Serra: cadena o alineació de muntanyes.

     Serra de Gallinera, serra de Mostalla i serra Negra.

Tossal: elevació del terreny no massa alt ni de pendent molt pronunciat.

     Tossal de la Creu, tossal de l'Almuixic, tossal Gros, tossalet de la Moneda, tossalet de Doix.





Font:
Acadèmia Valènciana de la Llengua (AVL), Secció d'Onomàstica, Toponímia dels pobles valencians.