EL LLINATGE SALORT A OLIVA

Salort, documentat també amb les variants Salord i Sort, és un cognom d’origen toponímic que remet al municipi ilerdenc de Sort, capital de la comarca catalana del Pallars Sobirà. Diversos estudis sobre la toponímia pirinenca han assenyalat que a les valls del Pirineu català es parlava èuscar abans de l’arribada dels romans a la península Ibèrica, fet que explicaria l’origen prellatí d’alguns topònims d’aquesta zona.

Els estudiosos han intentat determinar el significat del topònim Sort. D’una banda, Rafel Salord, membre de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Barcelona, n’ha defensat l’etimologia èuscara i el relaciona amb la forma sal-ur, amb el significat de ‘devesa prop del riu’. D’altra banda, el lingüista Joan Coromines també en sosté l’origen èuscar, però proposa una etimologia diferent, derivada de suburiti, interpretada com ‘poble amb pont’. En la documentació medieval, el lloc apareix esmentat al segle XI amb les formes Saort o Sabort.

El cognom passà als regnes de Mallorca i de València arran de la conquesta cristiana encapçalada per Jaume I al segle XIII. Pel que fa a la branca mallorquina, cal mencionar el capità Bernat Salort, que participà en la conquesta de Menorca l’any 1287, així com Joan Salort, ennoblit pel rei Felip II per la seua actuació valerosa contra els turcs durant l’assetjament de la ciutadella menorquina el 1558. En l’aristocràcia espanyola contemporània destaca el menorquí Carlos de Salort Sintes, comte de Torre Saura i descendent de l’esmentat Bernat.

Vista del municipi de Sort
(Oficina de Turisme de Pallars Sobirà)

En relació amb l'antic Regne de València, és pertinent mencionar les conegudes Trobes, escrites per mossén Jaume Febrer, entre les quals n’hi ha una dedicada al cavaller Pere Salort; tanmateix, la historiografia ha considerat apòcrifa aquesta obra. Altres fonts documentals, però, mencionen Arnau Salort com a membre de la host de Jaume I en la presa de Xàtiva al segle XIII. Ja al segle XIV es documenta el cognom Sort a la ciutat de València en la persona de Pere Sort. Paral·lelament, a Catalunya consta Francesch Salort com a jurat del Consell de Cent de Barcelona l’any 1350.

Si ens centrem en la presència del cognom a la vila d’Oliva, cal assenyalar que no hi ha constància que derive directament de la branca balear, almenys pel que fa als repobladors procedents de les illes arribats al Regne de València després de l’expulsió dels moriscos l’any 1609. A més, la documentació històrica assenyala que el 1558 residia a la Vila cristiana d’Oliva Gaspar Salort, i que el 1610 hi vivia també Mateu Salort, casat amb Magdalena Segura. Per contra, el cens de 1646 menciona entre els pobladors, com a caps de casa o foc, Francesc i Vicent Salort.

En l’àmbit eclesiàstic, el primer bateig documentat a Oliva d’un individu amb aquest cognom es registra l'any 1615 als llibres parroquials de Sant Roc i correspon a Francesc Salort Colomer, fill de Vicent Salort i Caterina Colomer (el nom i cognom de la mare podria indicar un possible origen balear). Així mateix, el casament a l’església de Santa Maria, el 1625, d’una filla d’aquest matrimoni, de nom Jacinta, inicia la inscripció del cognom Salort en els registres matrimonials d’Oliva.

Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística corresponents a 2026, només 634 persones duen Salort com a primer cognom a tot Espanya. En aquest context, Oliva és el municipi amb la major concentració de portadors, amb una taxa del 2,51 per mil dels habitants. El cognom també es manté, tot i que amb una presència més reduïda, en altres municipis de la Comunitat Valenciana com Gandia, Dénia o Xàbia, entre d’altres. En aquest àmbit convé recordar igualment l’historiador Salvador Salort Vives, nascut a Els Poblets l’any 1947.