El pròxim 18 de juliol es compliran cent anys de
la inauguració del cementeri municipal d'Oliva. Una efemèride que convida a
recobrar la història d'un espai íntimament lligat a la memòria col·lectiva de la ciutat.
Després de la conquesta jaumina del segle XIII, els soterraments cristians a Oliva es realitzaven als cementeris situats als voltants de les parròquies. La major part de la població, desproveïda de recursos, era enterrada en fossars comuns; en canvi, les
famílies benestants i el clergat disposaven de capelles funeràries pròpies. Així, per exemple, els
Maians reposaven al convent franciscà de Santa Maria del Pi, mentre que els Vives ho feien a la capella de
la Mare de Déu de l'Esperança, a l'església de Santa Maria la Major. D'aquesta manera, els llinatges més distingits reservaven per a si un racó de memòria perdurable.
 |
| Fotografia del cementeri municipal a mitjans del segle XX (Oliva-Història fotogràfica, foto de Navarro, arxiu AMO) |
Al segle XVIII, la Corona espanyola prohibí els soterraments dins dels temples per motius de salubritat pública, i ordenà la construcció de cementeris fora dels nuclis urbans. Tanmateix, a Oliva aquesta disposició no es feu efectiva fins a l'any 1816, quan s'habilità el primer cementeri civil al peu de la muntanya de Santa Anna. El recinte, amb una extensió de quatre fanecades, havia pertangut a Manuel Franco, notable propietari i diputat a les Corts constituents de 1837. Aquest fossar prestà servei durant més d'un segle, fins que el creixement demogràfic superà la seua capacitat.
L'any 1913, una inspecció sanitària dictaminà que el vell cementeri de Santa Anna ja no podia acollir noves inhumacions. Davant aquesta situació, l'Ajuntament, presidit per Francisco Girau Llopis, adquirí el 23 d'agost de 1923 uns terrenys a la partida de l'Almuixic, al sud-oest de la població. El projecte constructiu fou encomanat a l'arquitecte Joaquín Aracil, i comptava amb un pressupost de 150.000 pessetes.
 |
| Imatge actual del cementeri |
Finalment, el diumenge 18 de juliol de 1926, l'alcalde d'aleshores, Francisco
Salabert Espasa, inaugurà oficialment el nou Cementeri Municipal, un espai que sextuplicava la superfície de l'anterior. Les restes humanes del fossar de Santa Anna foren traslladades progressivament al nou recinte, tancant així un
capítol i obrint-ne un altre en la història funerària d'Oliva.
Enguany, el cementeri municipal celebra un segle d'existència: un lloc on els olivers ens acostem, ara i adés, per visitar i recordar els nostres familiars difunts. Commemorar aquest
centenari és també una manera d'honorar els avantpassats i de reconéixer tot allò que feren en vida pel nostre poble.
