Cognom toponímic que durant l’Edat Mitjana identificava els repobladors
naturals de Sòria assentats als territoris conquerits pels cristians. La documentació medieval recull el cognom als antics regnes d’Aragó i València. Al Llibre del Repartiment de València, on
es registraven les donacions fetes pel rei Jaume I, figura Guillem de Sòria
entre els beneficiaris a la ciutat de València en 1239. També hi apareix Martí de
Sòria, el qual va rebre al barri de Daroca, a València, les cases d’Ali
Arravahi l’any 1279. I en un veïnat de Cocentaina, de 1269, consta un tal Gomiz de Sòria.
Al llarg del segle XIV, veiem el cognom en diversos pobles del regne: Oriola (1300-1314), Onda (1310-1322), València (1354-1373), Catí (1396), Forcall (1396) i Portell (1396). En el morabatí de Gandia de 1373 trobem Guillem de Sòria, identificat com a saig (oficial de Justícia) i originari de la comarca catalana del Bages. També del mateix lloc provenia un altre Sòria assentat a Morvedre, segons el morabatí de 1421.
Al llarg del segle XIV, veiem el cognom en diversos pobles del regne: Oriola (1300-1314), Onda (1310-1322), València (1354-1373), Catí (1396), Forcall (1396) i Portell (1396). En el morabatí de Gandia de 1373 trobem Guillem de Sòria, identificat com a saig (oficial de Justícia) i originari de la comarca catalana del Bages. També del mateix lloc provenia un altre Sòria assentat a Morvedre, segons el morabatí de 1421.
A
Oliva es documenta el llinatge a partir del segle XVII. En un memorial de 1611, sobre cases i hortes
del Raval, figura Josep Sòria. Aqueix mateix any era batejada a la parròquia de Sant Roc Anna-Maria Sòria Company, filla de Josep i Àngela, un matrimoni del Palomar que s'havia establit al Raval després de l'expulsió dels moriscos. El primer
casament, també a l’església del Raval, va unir Joan Sòria Company amb Joana-Anna
Salelles Ripoll en 1636. Posteriorment, el fogatge de 1646 identifica tres veïns cognomenats Sòria al cap d’una casa o foc: Joan, Josep i Francesc. Possiblement tots tres foren família.
Vista del Parc Sòria a Cholula, Mèxic. |
Fill d’Oliva va ser Vicent Sòria Pons (1844-1905),
conegut com a fra Humil Sòria, frare franciscà molt popular amb fama de
miracler i que actualment està en procés de canonització. El seu fill, Miquel
Sòria Català (1870-1948), també fou religiós franciscà i va exercir durant
molts anys la seua vocació sacerdotal a Mèxic, país on va patir persecució i
martiri. Allà va ser guardià del monestir Sant Gabriel Arcàngel, al municipi de
San Pedro Cholula (estat de Puebla). En reconeixement a la labor de fra Miquel a terres mexicanes,
les autoritats de Cholula van dedicar a la seua memòria un parc públic, el qual és
conegut popularment com el Parque Soria. Aquesta zona d'esplai se situa als peus del santuari de Nostra Senyora dels Remeis, erigit al cim de la Gran Piràmide txolulteca, una construcció precolombina que rau oculta davall de tones i tones de terra fèrtil.
Fonts:
Arxiu Parroquial de Sant Roc d’Oliva (APSRO), QL-01 (1606-1623), QL-02
(1624-1652).
Arxiu Regne de València (ARV), Generalitat, Veïnat del Regne de
València, llib. 4.829.
Enric GUINOT, Els fundadors del Regne de València,
vol. I i II, Tres i Quatre, València, 1999.
José CASTELL BOMBOÍ, Hijos de Oliva al Servicio de la Iglesia,
Oliva, 2003.
Llibre del Repartiment de València, edició d'Antoni
Ferrando i Francés, Vicent García Editors, València, 1979.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada