En agost de 2019, publicàrem una entrada al blog titulada «Un grapat de cognoms moriscos», en el qual reflexionàvem sobre els llinatges d'origen morisc que romangueren a terres valencianes després de l'expulsió de 1609. A Oliva, n’hi ha dos que encara perviuen en bona part de la població: Cotaina i Santapau.
Sis anys després d’aquella publicació, ens endinsem en l’origen del llinatge Cotaina amb la finalitat d’il·lustrar el procés que feu possible l'arribada d'aquest cognom a la nostra vila. Respecte al seu significat, contava Ana Labarta, catedràtica d’Estudis Àrabs i Islàmics de la Universitat de València, que el nom Cotaina deriva de Cotaila, un diminutiu àrab que significa «drapet». Tot fa pensar que, en un principi, es tractava d’un àlies que acabà fixant-se com a cognom.
![]() |
| Embarcament de moriscos a Dénia (interpretació d'un oli de V. Mestre). |
Un fill del matrimoni, també anomenat Jeroni
i nascut l’any 1632, es casà en 1652 amb Maria Farig, morisqueta d’Oliva. L’enllaç se celebrà a l’església de Santa Maria la Major. Aquest és el
moment en què el cognom Cotayla —que posteriorment evolucionaria a les formes
Cotayna i Cotaina— arriba a Oliva. Cal recordar que, en aquell temps, el
senyoriu d’Orba pertanyia als comtes d’Oliva i que era habitual que els descendents
de moriscos es casaren entre ells; per tant, no resulta gens estrany que el vincle
senyorial entre ambdós territoris afavorira l'emparellament.
El primer fill del matrimoni, Nadal Cotayla Faraig, nasqué a Oliva en 1752 i fou el major de set germans. En definitiva, cal cercar en aquell xiquet d'Orba —i en la unió del seu fill Jeroni amb l’olivera Maria Faraig— el bressol de la nissaga de la qual descendeixen tots els Cotaina de la nostra ciutat.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada