EL FOSSAR DE SANT ROC

La conquesta del Regne de València al segle XIII suposà l’assentament de població cristiana en un territori on vivia una majoria musulmana. Malgrat la convivència quotidiana, ambdues comunitats mantingueren pràctiques funeràries diferenciades i disponien de fossars propis. Entre els cristians, predominaven les tradicions medievals: cementeris situats al costat de les esglésies i soterraments individuals, amb fosses comunes per als més humils. Aquesta dinàmica general tingué també el seu reflex a Oliva, on els primers fossars cristians s’ubicaren a l’entorn de les parròquies de Santa Maria i Sant Roc.

L’origen d’aquesta última rau en l’antiga mesquita del Raval. Durant la revolta de les Germanies (1519–1522), els mudèjars foren forçats a convertir-se al cristianisme, conversió que fou confirmada en 1525 per l’autoritat eclesiàstica i ratificada per Carles I. El mateix any, un decret de la virreina Germana de Foix ordenà la consagració de totes les mesquites al culte cristià, i l'antic oratori del Raval va passar així a destinar-se a l’atenció espiritual dels cristians nous (moriscos). En aquest context, en 1535 es va crear oficialment la parròquia de Sant Roc. En una part del terreny annex, concebut inicialment com a cementeri, s’hi va construir al segle XVIII la capella del Santíssim Crist, espai que compartí funció funerària amb l’interior del temple.

Imatge del mur que delimitava l'antic fossar de Sant Roc (arxiu V. Esteve).

El segle XVIII introduí canvis decisius. Una Reial Cèdula de Carles III prohibí els enterraments dins dels temples i obligà a crear cementeris extramurs per motius d’higiene pública, en el marc de les reformes il·lustrades que buscaven reduir la insalubritat urbana. Tot i la resistència inicial, a Oliva la norma s’aplicà al segle XIX amb l'entrada en funcionament d'un cementeri ubicat als peus de la muntanya de Santa Anna. Aquest recinte va albergar inhumacions entre 1816 i 1926. 

En maig de 1913, una inspecció sanitària constatà la saturació i les males condicions del fossar de Santa Anna. Per aquest motiu, en 1923 l'Ajuntament d'Oliva va adquirir uns terrenys a la partida rural del l'Almuixic i va impulsar la construcció d'un nou cementeri, projectat per l'arquitecte Joaquín Aracil. A pesar d'alguns endarreriments, la nova necròpolis, sis vegades més gran que l'anterior, fou inaugurada el 18 de juliol de 1926. 

Amb el trasllat definitiu de les funcions funeràries al nou cementeri, el vell fossar de Sant Roc quedà progressivament sense ús. Finalment, sobre aquell espai, i seguint la traça de l'arquitecte Pedro Sentieri, s'alçà el Centre Parroquial El Fossar, inaugurat el 30 d'abril de 1975. Un edifici que, des d'aleshores, ha prestat un essencial servei a la comunitat parroquial.