L'ESTAFA DE L'ESTAMPETA

Hi ha una dita que assegura que el llest viu del tonto, i no seré jo qui la desmentisca, puix, des que el món roda, s’ha confirmat milions de vagades.

Antigament, una de les estafes més habituals a les capitals era el conegut «timo de la estampeta» o «del sobre», una argúcia en què els bergants aconseguien quedar-se amb els diners d’algun pobletà desprevingut a qui, per uns instants, semblava obrir-se-li la porta de la fortuna. Generalment, les víctimes eren captades en estacions de tren o altres espais públics, on els tramposos tenien més facilitat de passar desapercebuts i escapolir-se amb rapidesa.
 
El «timo» de la estampeta funcionava així: un estafador es feia acompanyar per un suposat ingenu que portava un sobre ple de bitllets sense donar-li cap importància, convençut que només contenia estampes sense valor. Amb aquesta excusa, l’estafador iniciava conversa amb algun vianant i, tot seguit, hi intervenia un còmplice que suggeria aprofitar-se de la ignorància del bovo. El ciutadà acabava oferint una quantitat de diners al fals innocent a canvi d’aquelles suposades estampetes. Només després, quan els dos engalipadors ja havien desaparegut, descobria que el sobre estava farcit de simples retalls de paper.

 
Aquesta estafa es feu especialment popular arran de la pel·lícula Los tramposos (1959), protagonitzada pel famós actor Tony Leblanc. Hui rescatem tres casos ocorreguts a la ciutat de València durant la dècada de 1920, recollits pel diari Las Provincias. En tots tres, les víctimes foren veïns d'Oliva, a qui l’afany per fer-se la barba d’or els dugué un bon disgust.
 

Fotograma de la pel·lícula Los tramposos.

A finals de maig de 1923, la premsa relatava el cas d'un oliver a qui li van despullar noranta duros. Tenint en compte que llavors un jornal rondava un duro al dia, la quantitat de diners era ben considerable:

 

El vecino de Oliva, Antonio Alcaraz Benimeli iba por la Gran Vía cuando se le acercaron los sujetos, proponiéndole un gran negocio a cambio del dinero que llevase encima. Como el Alcaraz vio que aquellos primos le entregaban doble cantidad que él les daba, les dio todo su capital, consistente en 450 pesetas, resultando al abrir el sobre que contenía recortes de periódico. El perjudicado puso el hecho en conocimiento de la Benemérita del puesto de Ruzafa, que realizó pesquisas, sospechando sea uno de los timadores un individuo de malos antecedentes que habita en una choza del río Turia.

 
Un segon episodi tingué lloc el juliol de 1924; aquesta vegada, a la víctima li afaitaren 195 duros.
 

Por el procedimiento del sobre le timaron junto a la iglesia de San Martín al vecino de Oliva Salvador Just, 975 pesetas.

Finalment, a les albors de la primavera del 1928, el diari degà tornava a informar que un altre oliver havia caigut en el parany:
 

El vecino de Oliva Salvador Mayans Alcaraz, de 47 años, que llegó ayer a nuestra capital, se conoce que aún estaba en la creencia que en Valencia «encara lligaben els gosos en llonganisa». Se le acercaron unos individuos para él desconocidos (pero no tal vez de la Policía), que le proporcionaron un gran negocio, entregándole un abultado sobre lleno de «billetes», a cambio de 1.200 pesetas. Como los que le proporcionaron el negocio no eran tan «cándidos» como él, no acudieron al lugar convenido, ¡para qué!, y entonces, al darse cuenta del engaño, se fue a dar cuenta al juzgado de guardia.

 

Hui, l'estafa de l’estampeta és ja cosa del passat; tanmateix, els enganys continuen produint-se en altres àmbits, perquè l’enginy dels delinqüents sembla inesgotable. Un bon exemple el tenim en els fraus per Internet, un camp de mines que els usuaris han de travessar amb molta prudència i la lliçó ben apresa.