Translate

dilluns, 15 de desembre del 2025

1927, L'AIGUA POTABLE ARRIBA A OLIVA

Durant el segle XX, la humanitat hagué de viure dues guerres mundials que causaren més de cent milions de morts. Tanmateix, també fou el  segle dels avanços científics, tecnològics, mèdics i socials, transformacions que alteraren radicalment la vida quotidiana i contribuïren a prolongar l’esperança de vida. A Oliva, alguns d’aquests progressos es feren visibles amb l’arribada de l’electricitat, el telèfon o l’aigua potable, entre altres millores. Hui voldria recordar el moment en què els olivers de llavors assistiren a la implantació del subministrament d’aigua potable a la ciutat, atés que prompte se’n commemorarà el centenari.

Llavador de la Mare de Déu d'Aigües Vives
(Foto colorejada. Arxiu Bolinches).

El 6 d’agost de 1927, l’Ajuntament d’Oliva aprovà en sessió plenària la concessió del servei d’aigua potable a l’empresari carcaixentí Pascual Bolinches Oroval. La premsa de l’època es feu ressò de la notícia i informà que la captació se situava aproximadament a un quilòmetre del nucli urbà i que l’aigua seria emmagatzemada en un depòsit construït a la muntanya d Santa Anna, des d’on una xarxa de distribució la conduiria a tots el barris del municipi. Les cròniques destacaven, així mateix, que les condicions higièniques i de salubritat serien les principals beneficiades, fet que comportaria una disminució progressiva de «las numerosas enfermedades producidas por los microbios patógenos que se cobijan en las aguas de los pozos superficiales».

Una dona faenejant a la font del carrer de Sant Isidre (arxiu V. Esteve).

La inauguració oficial del subministrament tingué lloc en juny de 1928, en el marc d'un solemne acte que comptà amb la participació de la banda de música de Carcaixent. Tot seguit entraren en funcionament diverses fonts públiques que abastien el conjunt de la població. En els anys següents es construïren llavadors públics, com el de la Mare de Déu d’Aigües Vives o el de les Fonts, una infraestructura que facilità notablement les tasques domèstiques, especialment la bugada. Amb el pas del temps, la xarxa d'aigüa potable s'estengué progressivament a tot el nucli urbà per tal de garantir el subministrament a totes les vivendes de la ciutat. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada