Hui m’he decidit
a escriure un post que des de fa mesos em ronda en somnis, però que fins ara no
m’havia atrevit a afrontar. I el protagonista no és altre que el billar
francés. Us preguntareu què té a veure el billar amb la història d’Oliva. Per
trobar la resposta, ens remuntarem quaranta-cinc anys enrere.
El billar francés, també conegut com a billar de
caramboles, va nàixer a França
durant el segle XVIII com una evolució dels jocs de cort de la monarquia. Es juga en una taula
sense troneres i amb tres boles: dues de joc —una per a cada jugador— i una de
color roig. L’objectiu és colpejar amb
la bola pròpia les altres dues en una mateixa jugada, acció que rep el nom de
carambola i que permet continuar tirant quan es completa amb èxit. Al llarg
dels segles XIX i XX,
aquesta disciplina, que ha desenvolupat diverses modalitats, es va estendre per
tot el món, especialment a Europa i Amèrica Llatina. La creació de la Unió Mundial
de Billar (UMB),
l’any 1959, va contribuir a unificar les regles i a impulsar campionats internacionals
de la seua modalitat principal: el billar a
tres bandes.
Actualment, el billar es considera una disciplina esportiva d’alta precisió, en
què la tècnica, la física i el control de la força tenen un paper fonamental.
L’any
1981 Oliva va acollir el Campionat d’Espanya de Billar, en la modalitat de quadre
47/1. Durant uns dies, el saló d’actes del Centro Olivense fou la seu on es
concentraren els millors billaristes espanyols del moment. Cal recordar que,
aleshores, el Centro disposava de club de billar i que fou tot un esdeveniment
que un campionat nacional tinguera lloc a la nostra ciutat. En aquell moment, a
Espanya hi havia bastant afició al billar. Tots els locals de jocs recreatius
disposaven d’una taula i, sovint, calia esperar torn per poder jugar-hi.
Jo,
que tenia afició al billar i ocasionalment feia alguna partida amb els
amics, coneixia d’oïda un jugador basc anomenat Javier Arenaza. D’ell sabia que
era un gran campió i que pocs rivals estaven al seu nivell, però mai no l’havia
vist jugar. Quan vaig saber que seria a Oliva per delectar els aficionats amb
la seua mestria, vaig viure un dels moments més plaents de la meua vida.
Però
qui era aquell jugador que havia despertat la meua admiració? Javier Pérez de
Arenaza Tejedor, conegut en el món del billar com Javier Arenaza, va nàixer a
Bilbao el 17 d’octubre de 1945. Després de treballar un temps com a bàrman, es
traslladà a Benidorm amb un germà seu. Des d’allí es desplaçava a Alacant per a
satisfer la seua gran passió: jugar a billar. Amb el temps, fixà la seua residència
a Madrid i començà a destacar com a billarista en les sales del Cercle de
Belles Arts. Posteriorment, creà l’empresa Billares Arenaza, al municipi de
Torrejón de Ardoz. Fou un jugador virtuós, de qui es deia que era capaç
d’assolir quatre-centes caramboles seguides en competició. Al llarg de la seua
carrera esportiva va aconseguir 32 títols nacionals. Es va retirar de la
competició l’any 1985; tanmateix, encara va guanyar el campionat d’Espanya de
billar a banda l’any 1996. La seua fama de bon
vivant l’acompanyà tota la vida, però reconeixia que mai s’havia jugat diners
al billar, excepte en una ocasió a Puerto Rico.
El campionat de 1981 durà una
setmana i la final es jugà la vesprada de diumenge amb Arenaza com a protagonista. Aquest, abillat amb una camisa
nívia, jupetí i corbata de llacet negra, es presentà majestuosament davant la
concurrència. Tothom volia gaudir de l’habilitat que havia demostrat al llarg
de la competició. Fou una vesprada inoblidable. El bilbaí va delectar
el públic encadenant magistralment una carambola rere una altra, sense deixar
cap opció de victòria al seu rival, el valencià José Albert. En acabar la
partida, els assistents li dedicaren una llarga i merescuda ovació. Una vegada
més, el basc s’havia proclamat campió d’Espanya de billar, en la modalitat
quadre 47/1, i ho havia fet a Oliva.
L’any 1999 Arenaza traslladà la seua residència de
Madrid a Benidorm, on va viure els últims anys de la seua vida. I a la capital
de la Marina Baixa va morir el 15 de juliol de 2009. El seu llegat, però,
continua viu. Cada any se celebra a Benidorm el Memorial Javier Arenaza de
Billar, un prestigiós torneig que reuneix els millors billaristes nacionals i
internacionals.
Hui, aquest humil blog ha volgut recordar el Campionat de d'Espanya de Billar de 1981 i, al mateix temps, homenatjar una llegenda del billar que un dia va demostrar a Oliva la
magnificència d’un joc d’habilitat que, segons la meua percepció, cada vegada compta
amb menys jugadors.
Nota: La
modalitat de billar de quadre 47/1 es diferencia de la 47/2 perquè, quan les
dues boles contràries es troben dins d’un mateix quadre, el jugador ha de fer
eixir obligatòriament almenys una d’elles en la carambola següent. Això
significa que no es pot fer una segona carambola mantenint les dues boles dins
del quadre, fet que converteix el 47/1 en una modalitat més exigent i
restrictiva que el 47/2.

