EL CANÇONER D'ÁLVARO MARZAL

Mare amb xiquet (oli de Van Gogh)

Álvaro Marzal García (1875-1960) fou un sacerdot i organista d'Oliva gran amant del folklore valencià. Va recopilar un bon grapat de cançons i danses populars locals que posteriorment van ser publicades per la Diputació de València. Mossén Marzal era sabedor del valuós patrimoni musical oliver i per això va decidir recollir-lo al seu quadern de treball. Aquest patrimoni, malauradament, va caure en l'oblit amb el decurs dels anys, però conforma un important llegat, herència dels vells. Al cançoner de Marzal trobem cançons de bressol, de treball al camp, humorístiques, religioses, nadalenques, danses i altres.

 

Fa uns dies, mentre  fullejava el susdit llibret, m'hi vaig retrobar amb les cançons de bressol que antany es cantaven als xiquets de bolquers i que el temps sembla haver esborrat de la memòria col·lectiva. A banda del valor històric o sentimental d'aquestes composicions, resulta xocant la senzillesa amb què van ser escrites o, millor dit, ideades. Bastava que una mare, mentre engrunsava la criatura, entonara quatre frases amb monotonia perquè l'infant s'embeltira en un tres i no res. Rememorar ara aquestes melodies també ens valen per a enyorar l'amor que les mares i àvies ens procuraven als seus braços. Tot seguit us deixe dues cançonetes populars de bressol recopilades pel pare Marzal; si algú vol les partitures, només  ha de demanar-les.

 

El meu xiquet que té son,

té son i vol adormir-se,

sa mare li cantarà,

sa mare li cantarà

catorze cançons o quinze.

Noni, noni, fes noneta

que la mare no té llet;

la poqueta que tenia

li la donà al porquet.

 

Font: Álvaro MARZAL, Cuaderno de música folklórica valenciana, núm. 11, Canciones y danzas de Oliva, Institución Alfonso el Magnánimo, Diputación Provincial de Valencia, 1961.