EL CANÇONER D'ÁLVARO MARZAL

Mare amb xiquet (oli de Van Gogh)

Álvaro Marzal García (1875-1960) fou un sacerdot i organista d'Oliva, gran amant del folklore valencià. Va recopilar un bon grapat de cançons i danses populars locals, que posteriorment foren publicades per la Diputació de València. Mossén Marzal era ben conscient del valuós patrimoni musical oliver i per això, decidí recollir-lo en el seu quadern de treball. Aquest patrimoni, malauradament, va caure en l'oblit amb el pas dels anys, però conforma un llegat important, herència dels antics. Al cançoner de Marzal hi trobem cançons de bressol, de treball al camp, humorístiques, religioses, nadalenques, danses i altres formes populars.

 

Fa uns dies, mentre  fullejava el susdit llibret, em vaig retrobar amb les cançons de bressol que antany es cantaven als xiquets de bolquers i que el temps sembla haver esborrat de la memòria col·lectiva. A banda del valor històric o sentimental, colpeix la senzillesa amb què foren escrites o, millor dit, ideades. Sovint n'hi havia prou que una mare, mentre engrunsava la criatura, entonara quatre frases repetitives perquè l'infant s'embeltira de seguida. 

Rememorar aquestes melodies també ens serveix per enyorar l'amor amb què mares i àvies ens acollien als seus braços. Tot seguit, us deixe dues cançonetes populars de bressol recopilades pel pare Marzal. Si algú vol les partitures, només  ha de demanar-les.

 

El meu xiquet que té son,

té son i vol adormir-se,

sa mare li cantarà,

sa mare li cantarà

catorze cançons o quinze.

Noni, noni, fes noneta

que la mare no té llet;

la poqueta que tenia

li la donà al porquet.

 

Font: Álvaro MARZAL, Cuaderno de música folklórica valenciana, núm. 11, Canciones y danzas de Oliva, Institución Alfonso el Magnánimo, Diputación Provincial de Valencia, 1961.